Tristeza
Hoy, después de muchos días de no estarlo, me siento triste y deprimida. No tiene nada que ver ni con las ganas de quedarme embarazada, ni con nada de todo eso, me parece.
Creo que es porque veo cosas en mí que todavía no están resueltas, cosas que me remueven por dentro y entonces pienso, cómo voy a ser buena madre si aún no he superado esto o esto otro?
Y si aún no estoy preparada? Soy suficientemente madura …? Y eso me entristece. Hay cosas que ya no quiero sentir, cosas de las cuales quiero desprenderme para siempre. Quiero que se desinstalen de mí.
Quiero ser plenamente libre y feliz, y a veces, aún me encuentro encadenada a viejas maneras de actuar que me duelen. No quiero pasar a mis hijos cosas de mí que no me gustan.
No quiero que tengan que cargar con actitudes que no tienen nada que ver con ellos … pero, como se hace eso? No quiero tener esta sensación cuando sea madre. No quiero estar anclada en viejos sentimientos que tienen su raíz en hace muchos, muchos años.
Quiero ser libre, estar tranquila, sentirme llena, sin vacíos, sin soledades …
Tengo un mal día.
Hoy empieza el otoño y se va el verano. Que se lleve también este sentimiento desagradable que noto por dentro.
Míriam Tirado
Categorías
- Abuelos (3)
- Adaptación Escolar (19)
- Adolescencia (4)
- Blogging (5)
- Cajón de sastre (1)
- Consejos y reflexiones (270)
- Crianza consciente (150)
- Cuentos (13)
- Cuentos para adultos (18)
- De 0 a 1 años (67)
- De 1 a 2 años (30)
- De 2 a 3 años (46)
- De 3 a 4 años (20)
- De 4 a 5 años (7)
- De 5 a 10 años (1)
- Embarazo (51)
- Emociones (41)
- Hermanos (13)
- Lactancia (35)
- Libros (12)
- Límites (4)
- Maternidad consciente (55)
- Meditación (5)
- Muerte (11)
- Otros temas (47)
- Pareja (9)
- Parto (45)
- PAS (2)
- Paternidad consciente (20)
- Podcast (52)
- Preconcepción (15)
- Puerperio (6)
- Rabietas (2)
- Separación consciente (3)
- Videoblog (147)
6 respuestas
Hola Míriam,
Rebuscant pel teu bloc, he trobat aquest post. És molt trist, i sincer, i maco.
I em pregunto, ara que ets mare, com et sents al respecte? vas poder «resoldre», «madurar», «netejar» tots aquestes coses internes que anomenes al post, i que tots tenim, crec jo, abans de tenir a la teva filla? o encara te’n queda algun resquici? A mi encara em passa, el meu fill té just 2 anys, i encara tinc tantes coses dins que m’agradaria canviar i sobretot, no passar-li a ell… encara hi som a temps, no? 🙂
una abraçada
Hola, Clarise! Buf, aquest post és de la prehistòria 😉 han passat tantes coses des d’aleshores? Però contestant a la teva pregunta; la veritat és que hi ha moltes coses que ja no em passen o que ja no sento. Amb la maternitat, és cert, he madurat. Diria que tothom ho fa, és inevitable. I el puerperi, viscut amb consciència, qüestionant el que passa, el que fas, és una etapa de molt creixement personal. O en tot cas, pot ser-ho. Per mi el puerperi ha estat revelador en molts aspectes i puc dir que ja no sóc la mateixa que abans de ser mare. Ara bé, no tot ha estat resolt. Tan de bo, però no. Encara hi ha vegades, sobretot en l’etapa «baixa» del cicle, que se’m remouen coses, que apareixen vells sentiments… però ja és molt més esporàdic, més de tant en tant, i no pas sempre. Mai ho tindrem tot resolt, això ho tinc clar. Sinó, ja no seríem on som. Però no desisteixo en anar resolent cada punt fosc, cada angoixa que apareix, posant-hi llum, consciència, submergint-me per trobar on és l’arrel i reparant, reparant, reparant…
Gràcies per llegir també posts tan antics! Una abraçada
Sí que és cert, que ser mare et canvia. Jo també puc dir que m’ha canviat. I suposo que també tinc els moments baixos més esporàdicament. (M’hauré de fixar millor en els meus «cicles», de quals parles tant sovint, per entendre’m encara millor 🙂 ). Em queda un llarg camí…
M’agrada molt com escrius, i el què escrius; és agradable sentir-te identificada, propera, a altres mares, encara que sigui per internet !
Clarise, a tots ens queda un llarg camí… i això també és l’apassionant de la qüestió! Que cada dia s’aprèn i més tenint aquests «peques» a casa, que t’obliguen a posar-te les piles, a no parar d’aprendre, de qüestionar-te,… Jo ho trobo fantàstic! I sí, crec que conèixer com és el nostre cicle, que passa durant el mes, quan estem baixes o no ens ajuda molt a treure ferro a dies «grisos» sobretot quan són repetitius en cada cicle. És una manera de veure quan allò que ens passa té una arrel hormonal i quan no… A mi m’ajuda! I gràcies per tot el que em dius. Em fa feliç!!! M’encanta, a més, que compartiu la vostra experiència amb els comentaris perquè així també us puc conèixer jo una mica més a vosaltres i també aprenc i molt del que aporteu aquí! Una abraçada.
Yo no me sentí así antes de estar segura de querer ser madre y después de saber que lo era y aún me pasa algunos días y tiene 2 meses y medio. Supongo que eso no cambiarán porque siempre habrá algo que mejorar…Pero hay momentos que me afecta poder transmitir le algún comportamiento o actitud poco saludable. Me gusta mucho el blog. Un abrazo
Gracias Noemí, me alegro. Un abrazo