Chantaje

12 respuestas

1. I quina és exactament la diferència entre xantatge o manipulació, com dius tu, i negociació amb un nen de 2 anys? La capacitat de negociar d’un nen de 2 anys vers un adult de més de 30 és nula, o sigui que, al final, acabaràs caient en algun tipus de xantatge difressat.
   En la vida real, fins i tot pels adults, ens movem per premi-recompensa o càstic en funció de què fem i de com ho fem. Li pots dir com vulguis però d’una manera o altre, al a feina, a la vida personal, etc vivim envoltats d’això, del concepte premi/càstic en funció de com actuem.
   Pots fer una «acoso y derribo» contra el xantatge i la manipulació, però no et pots oblidar que dit d’una altra manera i amb una altre nom, tots a la nostra vida, per desgràcia, juguem al mateix.

   Responder

   1. Hola, beetlebcn!
      Jo no ho veig igual que tu. Si t’hi fixes, he englobat aquest post en la categoria de 3-4 anys. No perquè no es puguin manipular nens molt més petits, sinó perquè en la negociació, com tu dius, un nen de 2 anys és massa petit. Dit això, jo sí crec que es pot criar sense xantatge i insisteixo, crec que hauríem d’intentar que així fos. I la negociació i el xantatge no tenen res a veure. El xantatge és fàcil, ràpid, resol la situació amb un pim pam, tot sovint. Per no caure-hi cal més temps, segurament, més paciència, més mà esquerra, més imaginació… un munt de coses que tot sovint no tenim esma d’aplicar perquè estem cansats, tenim pressa, i mil coses més. Però t’asseguro que hi ha molta gent que cria sense fer xantatge als seus fills. I això no vol dir que se’ls estimin més que els que sí que en fan. Sempre en aquest blog escric sobre la premisa que tots, absolutament tots, ens estimem els nostres fills i que ho fem tan bé com podem i sabem.
      I jo no generalitzaria tant… no tothom juga al mateix. No tothom fa xantatges ni accepta que li facin xantatge.
      Gràcies per expressar aquí la teva opinió i obrir debat. Una abraçada

      Responder

2. Ostres, és un tema molt complicat per mi, jo reconec que utilitzo moltes vegades el xantatge, però per exemple, el fet dels petons, mai dels mais li obligo a fer i intento que els del meu voltant tampoc, perquè amb algun avi ho he sentit i m’entren mals…. ( si no em fas un petó ara no t’estimaré) això a mi se’m posa malament.
   Però si que jugo amb el xantatge inconscienment com aquest matí… si no et prens el xarop per la tos… no et menjaràs la xocolatina…
   I no pot ser, però a mi personalment em falten eines per quan ha de fer depèn de que, com el xarop, o rentar-se les dents, a vegades li intento explicar que toca perquè si, hi que hi han coses que no tenen opció…..que hi han coses que no es poden canviar, com menjar a taula, banyar-se, rentar mans, dents…. és complicat!!!!

   Responder

   1. Hola, Pilar!
      Sí, no és gens fàcil, perquè moltes vegades ens surt automàtic, sense ni adonar-nos-en. A part, hi ha èpoques en què els nens estan més rebels: depèn de l’edat, o a vegades perquè estan molt gelosos i en el fons, enfadats i fan que tot sigui més difícil. O d’altres és la seva manera de reclamar atenció en exclusiva nostra: és a dir, encara que la mama s’enfadi o em renyi, com a mínim està NOMÉS per mi… Hem de detectar què passa, què ens està dient (tot sovint són demandes desplaçades) i abordar-ho però des de l’arrel. Estic amb tu, Pilar, fàcil, fàcil, no és… però ja saps que els fills sempre ens obliguen a estar alerta si volem criar de manera conscient.
      Una abraçada!!!

      Responder

3. Jo tambe crec que el xantatge es dolent i aconseguir que els nens facin algo que nosaltres volem mitjancant aquest «metode» no es bo, ni per ells ni per nosaltres. Jo tampoc crec que en la vida tots juguem al meteix joc. S’ha de tenir molta paciencia i es cert que hi ha dies mes bons i mes dolents pero crec que hi ha certes conductes que no s’haurien de permetre. Aquest es l’exemple que li

   volemvolvolemvolem dona

   Responder

4. Continuo: Aquest es l’exemple que volem donar als nostres fills? jo, personalment, no. Jo no vull jugar a aquest joc. Ni amb el meu fill ni amb ningu.
   Gracies per deixar-nos dir la nostre i obrir debat.

   Responder

   1. Hola, Raquel…
      Reconec que no és fàcil, però que ho haguem vist a fer sempre, que ens ho hagin fet o que molta gent ho faci no vol dir que no poguem fer les coses d’una altra manera. Sinó, res canviaria mai. I en aquest aspecte, crec que ja va sent hora…
      Una abraçada

      Responder

5. Jo també soc del parer que el xantatge i la manipulació no s´pon bones pràctiques. Si estimem a algú de veritat, l’amor ha de ser incondicional, i punt. També és veritat que de vegades caiem en aquest tipus d’aproximació amb els fills perquè ens ve fàcilment al cap, perquè no tenim paciència en alguns moments, etc, i tot i que s’ha d’evitar no som perfectes i ens hem de saber perdonar els errors que cometem, adonar-se’m és l’imortant, i aprendre dels errors de cara al futur.

   Responder

   1. Hola, Jordi!
      Totalment d’acord. Tampoc es tracta de què ens matxaquem perquè a vegades no trobem la manera de fer-ho millor… No som perfectes. Només es tracta de posar-hi consciència i d’anar canviant, a poc a poc, allò que no ens agrada.
      Una abraçada

      Responder

6. ser una madre cuentera te lleva a chantajes imposibles que admiten como juegos y funcionan.
   Si no te comes la sopa los fideos se van a enfadar, se van a convertir en un balón y no vas a poder jugar al futbol con él.
   Si no recoges, los juguetes van a escaparse en casa de un niño aburrido y se van a aburrir sin ti…. esas cosas.

   Responder

   1. Me encanta!! Espero tener (más bien desarrollar) esa imaginación cuando toque!

      Responder

   2. Hola, Madre Estresada!
      Me has hecho reir… sobretodo con lo de que se van a ir a casa de un niño aburrido… jajaja… El juego, la imaginación, son unos grandes aliados para hacerlo todo más fàcil y divertido! A jugar!!!!! 🙂
      Besos!

      Responder