Xantatge

25.1.2013

No suporto el xantatge, no l’he suportat mai. Ni quan era petita ni de gran. A mi, el xantatge em provoca l’efecte contrari del que vol aconseguir l’altra persona: “si no tal tal… no podràs això o allò…” i em surt espontàniament “ah, doncs d’acord” i com si sentís ploure. El xantatge és una manipulació en tota regla, és el recurs fàcil per aconseguir que l’altra persona faci allò que nosaltres volem. El xantatge amb els nens, s’acostuma a fer amb alguna cosa que els agradi molt i d’aquesta manera, davant la possible pèrdua d’allò que tant els fascina, potser acaben sucumbint i fent allò que volem que facin.

“Si no t’acabes el dinar, no tindràs gelat”. Com que el gelat li encanta, potser farà els possibles per acabar-se el dinar, encara que ja no tingui gana, encara que estigui a punt de rebentar. “Si no fas pipí al wàter, no podràs mirar dibuixos”, “si no em fas un petó, no t’estimaré”, “si no et portes bé, no tornarem mai més a aquí”, “si no t’estàs quiet, marxaré i et quedaràs amb els avis”. I etc, etc, etc… Això, sovint, acostuma a funcionar amb nens que fa temps que viuen amb el xantatge; vaja, que dins el seu entorn és una fórmula força utilitzada. Però amb nens que normalment no se’ls fa xantatge, si alguna vegada algú ho prova, no funciona. Amb alguns nens he detectat que si algun dia algú els diu alguna cosa que s’assembli a un xantatge, s’indignen. Sí, sí, indignació seria la paraula i per descomptat que NO funciona. I ho celebro. Celebro que ens obliguin a tots a ignorar aquest “recurs” fàcil molt utilitzat en la criança dels fills i per tant, no ens deixin mai caure en la manipulació.

S’ha d’anar molt amb compte amb la manipulació. Jo sempre l’he trobada molt perillosa. Sempre es diu “ui, aquest nen et manipula, et pren el pèl, vés amb compte…”, però no hi ha cap nen que manipuli i que no hagi estat manipulat abans.

Un nen que ha viscut enmig del xantatge i la manipulació constant per part de pares, avis, mestres, etc, molt probablement serà també manipulador. Perquè ho viurà com una cosa natural per aconseguir allò que desitja. Manipularà els companys de classe, els germans…

I la manipulació no s’aturarà amb la infantesa sinó que es continuarà reproduint més enllà, també a l’edat adulta. En quantes relacions no hi ha manipulació per un o pels dos membres de la parella? Manipulacions, xantatges… més o menys encoberts, més o menys subtils, més o menys dissimulats,… però manipulacions i xantatges al cap i a la fi.

Per això sempre he pensat que quan ens vingui al cap alguna mena de xantatge perquè resulta que en aquell moment estem esgotats i ens costa trobar l’energia per negociar amb el nostre fill, o perquè la situació ens treu de polleguera i ens surt l’antic patró, o pel que sigui… pensem sempre en les conseqüències que això pot tenir. Si un dia fem un perquè estem amb la guàrdia baixa i ni ens hem adonat que ho era, doncs suposo que no passa res. Rectificar és de savis i buscar nous recursos també. Però anem molt alerta. Els xantatges no són inocus. La manipulació tampoc. Si els manipulem, després que no ens estranyi que ells ens vulguin manipular a nosaltres o a qui tinguin a prop. Serà el que han après i seguiran l’exemple.