Viure al límit és… tenir fills!

Què tal, què us ha semblat aquest vídeo? Bé, en aquest post no us puc donar molta informació perquè com heu vist, és un vídeo d’humor, de treure ferro, riure una estona, passar-ho bé… Si ho he aconseguit, em dono per satisfeta!

En realitat, el que volia és explicar que moltes vegades, als pares de nens petits no ens calen emocions extres perquè amb les que tenim a casa anem servits! Perquè tenir fills és perdre el control… Vaja, que una de les coses que costen més quan et converteixes en mare/pare és acceptar que no podràs controlar-ho tot, que en moltes ocasions has d’improvisar perquè el que havies previst, no té res a veure amb la realitat.

És un gran aprenentatge… aprendre a fluir més que a controlar la vida amb fills, i a veure-la amb ulls de sorpresa… perquè és sorprenent! ¿O no?

A mi em va costar una mica, amb la meva primera filla, aprendre a fluir del tot …, fer-ho de veritat. Però a poc a poc i a força de patacades cada vegada que intentava controlar la situació, vaig aprendre! Com per no fer-ho! jajajaja …

I tu, com portes això de viure al límit?