Vida i mort

Febrer 2011

Fa uns anys, quan era petita, tenia por de la mort. Però no pas de morir-me jo, sinó de què es morissin la meva mare, el meu pare, els meus germans, els meus avis… Més tard, i després de la mort d’un bon amic, vaig tenir por que es morís la meva parella, així, de sobte. A vegades, aquesta por, m’havia creat força angoixa. Però com per art de màgia, un cop em vaig quedar embarassada, totes aquestes pors van desaparèixer i curiosament, només em tornava en algun somni d’aquells tan estranys que es tenen quan estàs en estat.

El dia que va néixer la Laia, aquesta por em va tornar de cop, com un llamp que em va travessar el pit. En entrar al quiròfan (era la primera vegada que hi entrava a la meva vida), vaig tenir por de morir jo i deixar a la Laia sense mare. En el procés de part, de donar vida, suposo que és inevitable pensar en la mort… La vida i la mort van lligades i estan sempre més a prop del que ens pensem o volem creure. Quan va néixer la Laia vaig pensar “com a mínim, si em moro ara, la Laia ja ha nascut, està bé, i està amb el seu pare. Està viva” i vaig ser feliç. A mi encara m’havien de cosir i totes aquestes coses que et fan en la cesària.

Però va anar passant el temps i durant els primers mesos de la Laia demanava a qui sigui que governi aquestes coses de la vida i la mort, que no se m’endugués, que ella em necessitava. No m’havia passat mai, ser tan conscient que em puc morir. Que jo també estic dins aquesta roda, i que algun dia em tocarà. Suposo que un fill et connecta amb totes aquestes coses, amb les ganes de viure, amb la vida… i francament, morir-te, no entra ara dins dels plans (si és que mai hi entra).

Cada nit, quan vaig a dormir, demano que no se’ns endugui. Que puguem veure-la créixer. I sobretot, sobretot, que ella visqui moooolts anys, molts, que no marxi mai abans que nosaltres. És antinatural i cap pare ni cap mare, hauria de viure la mort del seu fill@.

Perdoneu que avui hagi obert amb aquest tema… però és que també existeix i és bo tenir-lo present per gaudir més de cada dia.