Quan alguna cosa impacta a un nen/a poden passar diverses coses:
- Una és que no pugui parlar del tema.
- Una altra és que entri en bucle repetint el mateix una i una altra vegada.
Em centraré en el segon cas que és el que estic vivint ara a casa.
Pot ser realment esgotador que facin tota l’estona la mateixa pregunta o que diguin el mateix, però és necessari. Ho necessiten:
- Per treure l’ensurt cap a fora.
- Per anar integrant que ha passat,
- Per poder parlar-ne i treure l’angoixa,
- Per poder comprendre-ho,
- Per buscar respostes,
- Per sentir-se acompanyats/es.
Als adults de vegades ens costa perquè se’ns fa pesat i perquè de vegades ja en tenim prou amb sostenir-nos a nosaltres …. però ens necessiten connectats i presents, comprenent que la repetició és necessària per transitar el que ha passat i que no quedi dins com una cosa que faci mal per sempre.
Recordo una nena que havia tingut un accident de cotxe i repetia tota l’estona “pum, aquí, pupa”, “pum, aquí, pupa” i necessitava escoltar “si … et espantat molt oi? Vam tenir un accident, etc “. I es calmava.
Validar, comprendre, connectar amb el seu dolor, sense dramatitzar ni minimitzar … acceptant el que ÉS, encara que costi, encara que no agradi …
Aprenentatge pur.
Tant de bo ressoni
Article publicat a Instagram i Facebook el 9 de Novembre de 2020