Vacances amb fills

28 de juny del 2011

Anar de vacances amb fills no és el mateix que anar de vacances quan encara no tens fills. És absolutament diferent i això és una cosa que cal tenir clara tant si esteu a punt de tenir-ne com si voleu tenir descendència algun dia. Jo no ho tenia gens clar, o més aviat, no hi havia pensat, fins la primera vegada que vam marxar tots tres una setmana fora de casa. Aquesta nova família es disposava a passar les seves primeres vacances junts i no us negaré que ens feia una il·lusió enorme. Als adults, perquè la nostra filla no sabia encara què eren ni què volia dir “anar de vacances”.

Ella tenia mesos, sis em sembla, i jo havia passat tot aquell temps de mare lleona les 24 hores del dia. O sigui que a banda de tenir moltes ganes de marxar uns dies els tres, també volia descansar, dormir molt, estar en parella, i  sentir-me “de vacances”. Havia fet un munt de plans (error) i el meu cap bullia amb tot d’expectatives (error, altre cop). Vam arribar i estàvem tant emocionats que li vam encomanar a la Laia. Aquella alegria, aquells nervis d’estar en un lloc nou… “Has vist, Laia, quin lloc més xulo?”, “Demà anirem a caminar i veurem muntanyes molt maques”, “Oh, que bé que estarem aquí, ja ho veuràs…”. I la primera cosa que heu de saber si encara no heu anat de vacances amb fills és que si els trenqueu tota mena de ritmes i costums (casa, llit, horaris, etc.) no podeu pretendre que, un cop a fora, facin la mateixa rutina que feien a casa. Per mi va ser una sorpresa quan, el primer dia, acostumada a què fes migdiades de dues hores, en va fer una de només mitja. Quan estàvem estirats al sofà a punt per veure el DVD que ens havíem endut de vacances, ella es va despertar. La pel·lícula no és que es quedés a mitges, sinó que no la vam veure ni començar. Només vam tenir temps de veure aquell anunci que diu que si copies una pel·li ets súper, súper dolent, delinqüent i que, sí, et fa agafar por!

Vaig pensar que havia estat fruit del viatge, que segur que l’endemà dormiria com a casa. Error; estava tan contenta d’estar els tres, tan estimulada de veure coses noves, de fer coses noves, que no va dormir mai més de mitja hora seguida durant el dia. I si ho feia, era sempre en els trajectes de cotxe. La pel·lícula ens la vam pintar a l’oli! També em pensava que jo dormiria més que a casa, però a les nits, ella es va despertar més del normal i jo, tampoc vaig estar còmode en aquell llit més petit que el nostre, els tres junts. Vaja, que vaig continuar anant cansada.

Una altra cosa importantíssima que heu de saber; quan vas de vacances amb fills ja no pots fer l’amor quan als dos us ve de gust, sinó només quan els astres us siguin favorables. Vaja, ni fer l’amor, ni llegir, ni fer la migdiada, etc. Amb les ganes de “parella” que tenia jo, d’estar junts, relaxats de vacances…! Tot plegat va fer que els dos primers dies em posés una mica de malhumor, com si estigués enfadada amb algú per haver-me fet unes vacances diferents a les que jo m’havia imaginat. La meva refotuda mania de fer plans i tenir expectatives. Aleshores el meu company, que és molt més savi que jo, un dia em va fer seure a una butaca i em va dir: “T’has de relaxar. Fins que no et relaxis no podràs gaudir d’aquestes noves vacances. A partir d’ara, allò que fèiem ha canviat, i farem altres coses i a un altre ritme.” I després d’admetre que l’havia cagat, vaig haver de canviar el xip. Efectivament em vaig relaxar, em vaig abandonar al que hi havia, al que era. I tot va començar a canviar. M’ho vaig començar a passar realment bé, d’estar els tres junts, simplement. De veure-la feliç amb els seu pare i amb la seva mare junts. De veure que també podíem fer coses, això sí, a un altre ritme i velocitat. Vam començar a dormir millor a la nit i vaig acceptar que les vacances amb fills són, simplement, diferents.

Ara, que n’hem fet ja unes quantes, us puc assegurar que per mi són millors. És cert que ni anem a Kenya, Bolívia, o Mongòlia, i tampoc pugem 3 mils, però són molt més divertides. Juguem els tres, riem els tres, descobrim el món amb els seus ulls. Tornem a adonar-nos de com de a poc a poc van els cargols, ens estem estones llargues mirant el que hi ha al bosc, o tirem pedretes al riu. Anem a llocs on sabem segur que ella gaudirà perquè si ella no gaudeix, nosaltres tampoc podem fer-ho. Busquem activitats que sabem segur que la faran feliç perquè si ella n’és, nosaltres també en som. Fluïm amb aquest nou ritme i amb aquestes noves vacances. Sabem que en tornarem a fer de les altres, perquè un bon dia, ella voldrà anar amb els amics o amb el nòvio a Nova York, o a Sibèria. I com que sabem que creixerà i ho farà més ràpid del que ens pensem, intentem assaborir cada segon, cada dia, que passem tots tres junts, de vacances.