Un diàleg qualsevol

19.9.2012

Ella: Què com ha anat el dia, avui?

Ell: Bé, com sempre.

Ella: Què vol dir, com sempre? Vull dir… què has fet, a qui has vist…?

Ell: Ai, doncs no sé… he fet com cada dia, i he vist les mateixes persones de la feina que cada dia…

Ella: Molt bé, doncs fi de la conversa.

Ell: Home, no et posis així… És que em fas unes preguntes… Explica’m tu què heu fet…

Ella: Doncs mira, he estat 9 hores amb la nostra filla de 4 mesos. Al matí ha mamat, hem sortit a passejar, hem comprat fruita, hem vingut a casa, hem tornat a fer teta, l’he canviat unes quantes vegades,… a la tarda hem tornat a passejar, he comprat una mica de carn, hem tornat a fer teta, i a canviar…. Què, interessant, oi?

Ell: Doncs mira, igual d’interessant que el que he fet jo!

Ella: Osti… però que no ho entens que necessito “imputs” de l’exterior? Qui has vist… si t’ha trucat algú… si hi ha alguna novetat… si ha passat alguna cosa a la feina…! El que faig jo és exactament el mateix que faig cada sant dia des que vaig parir!!!

Ell: Val, perdona. Tornem a començar?

Ella: Sí, sisplau… Com t’ha anat el dia?

Ell: Bé… Estic cansat. Al matí he fet tres quarts d’hora de cua per arribar a la feina, m’he posat histèric! Per cert, saps aquell projecte que ens havien de donar sí o sí? Doncs no ens l’han donat. Cagada… Ara a veure com ens ho fem…

Ella: Ostres… i estàs preocupat?

Ell: No, suposo que els altres que tenim entremans acabaran tirant endavant… a veure… I tu?

Ella: Doncs res, poca cosa… Avui m’he estirat amb la Maria a fer la migdiada i no hi ha hagut manera d’adormir-me… m’ha fet una ràbia! Mira que estic cansada, i que tinc son, però no hi ha manera! M’estiro i res. No sé per què, just quan puc dormir, no m’entra la son, i després, quan ella ja està ben desperta, llavors tinc la sensació que em ve tota de cop! Ah, per cert, ha trucat la teva mare, que a veure si hi anem diumenge… Tu en tens ganes?

Ell: Sí, per què no?

Ella: A mi em fa pal quan la volen agafar tots a coll… Pateixo!

Ell: Però ella no es queixa…

Ella: En aquell moment no però te’n recordes en aquell dinar que se la van passar com una pilota i al vespre va fer una plorada d’una hora? Doncs això, no vull que torni a passar!

Ell: Doncs no deixem que l’agafi tanta gent…

Ella: Però m’has d’ajudar, sinó, semblo una esquerpa i no és això… És la teva família, digue-ls-ho tu…

Ell: D’acord. No et preocupis… Després la trucaré. Mira… has vist com dorm? Que guapa que és!

Ella: Preciosa. Avui al matí estava per menjar-se-la… No parava de riure!

Ell: Quina ràbia perdre’m els matins… No saps les ganes que tinc que sigui dissabte…

Ella: És que quan es lleva està tan guapa, tan simpàtica…

Ell: Escolta… Objectivament: No trobes que és la nena més guapa del món?

Ella: Sense cap mena de dubte. Però això suposo que ho deuen dir tots els pares dels seus fills.

Ell: Segurament. Però nosaltres ho diem de veritat i objectivament: la nostra filla ÉS la més guapa del món.