Quan Lua té por, li dic, des de fa molt temps, que ella és més forta que la seva por i després parlem del que significa aquesta frase.
Dissabte, moltes vau escriure en un post que vaig penjar, que teníeu moltíssim por de la tornada a l’escola, de el risc, de la tardor, etc. Et dic el mateix que a Lua: Tu ets més fort que la teva por, i com ho ets, has de passar a l’acció.
Passar a l’acció implica:
– Reconèixer l’emoció i pots fins i tot nomenar-la en veu alta “tinc por”.
– Després de saber que la por és una emoció, no tu. Les emocions són com onades de la mar: vénen i van. Tu romans. I com les emocions no són tu, no pots deixar que entrin al teu centre de control i agafin el comandament. Tu has de tenir el comandament, no la por.
– Per tant, has de respirar aquesta por. Reconèixer-, acollir-lo i preguntar-li “què m’has vingut a comptar de la meva que encara no sóc conscient d’això?”.
– Escolta i aprèn del que la teva por t’expliqui i després, agraeix aquest moment.
– Un cop fet tot això, solta-. Deixa anar la por i deixa que amb la respiració, es vagi dissipant.
Perquè tu ets més fort/a que la teva por i no pots deixar que una emoció s’apoderi de la teva essència.
Perquè si ho fas, la por ocupa TOT: el com vius, com et relaciones, el que penses, el que transmets, … i no és ni bo per a tu ni per als teus fills o filles. No podem operar des de la por perquè llavors som ostatges d’aquesta emoció, perdem el goig i la llibertat, cedint per complet el comandament de la nostra vida.
L’altre dia vaig escoltar a Lua dir-li a una amiga: “et fa por? Tu ets més forta que la teva por, no ho oblidis “i vaig celebrar que hi hagi calat profund.
Tant de bo ressoni