Tristesa

22.9.08

Avui, després de molts dies de no estar-ne… estic trista i deprimida. No té res a veure ni amb les ganes d’estar embarassada, ni amb res de tot això, em sembla. És perquè veig coses en mi que encara no estan resoltes, coses que em remouen per dins i aleshores penso, com seré bona mare si encara no he superat això o això altre? I si encara no estic preparada? Sóc prou madura…? I això em fa estar trista. Hi ha coses que ja no vull sentir, coses de les quals ja em vull despendre per sempre. Vull que es desinstal.lin de mi. Vull ser plenament lliure i encara em trobo encadenada a velles maneres de fer que em fan mal. No vull passar als meus fills coses de mi que no m’agraden. No vull que hagin de carregar amb maneres de fer que no tenen res a veure amb ells… però, i com es fa això? No vull tenir aquesta sensació quan sigui mare. No vull estar anclada a vells sentiments que tenen l’arrel en fa molts, molts anys. Vull ser lliure, estar tranquil·la, sentir-me plena, sense buidors, sense solituds…

Tinc un mal dia.

Avui comença la tardor i se’n va l’estiu. Que s’emporti aquest sentiment desagradable que tinc ara mateix a dins.