Tot passa

Novembre 2010

Quan de sobte ho veig tot negre, perquè aquella nit he dormit poc i malament, penso “tot passa”. Quan vénen dies farragosos perquè t’estan sortint les dents, els queixals, els ullals o el que sigui, penso “tranquil·la, tot passa”. Quan et poses malalta i pateixo perquè et veig amb aquells ulls brillants dient “mamaaaa” i només vols estar sobre meu i mamar, et dic “tranquil·la, princesa, que aviat passarà i et trobaràs bé i tornarem a jugar al parc”.

Quan en plena nit us sento respirar, un a cada cantó meu, penso “disfruta-ho, assaboreix-ho, que algun dia la Laia ja no dormirà amb nosaltres“. Quan us sento riure mentre el pare et banya, penso que vull gravar-ho a la memòria per sempre, perquè tot passa. Quan et veig feliç o quan m’abraces i em fas petons, em fonc d’alegria, i me n’omplo totes les cèl·lules perquè sé que és un moment, i que passa. Un regal que ve a mi en aquest instant, i que passa. I quin regal més maco…