Des que vaig a TV3 a parlar de criança i educació conscient he hagut de enfrontar-me a una por, vella i coneguda. Apareix en forma de nervis en algun moment i em recorda “I si et quedes en blanc?”. La primera vegada no em vaig adonar però a la segona em vaig asseure i vaig dir “ull, que aquesta por cal obervar-la amb calma”. I vaig tirar de el fil.
Ja havia aparegut amb anterioritat? Sí, quan era petita i tenia un examen. Sempre aquesta por de quedar-me en blanc.
Moltes de les pors que tenim avui es van instal·lar durant la nostra infància.
Les integrem, sense saber-ho, i del passat, van ressuscitant en el present en determinats moments quan les situacions s’assemblen. Què fer?
- Adonar-nos que la por és la mateixa però que nosaltres ja no. Que hem crescut i tenim eines.
- Nomenar la por: “Tinc por de quedar-me en blanc”. Fer-ho visible justament perquè desaparegui.
- Desmuntar-la. Exemple: I què passaria si em quedés en blanc? Com a molt, sortiria en algun programa de pífies i es riurien d’això. Però això no sóc jo. Jo no sóc aquest fet, sóc (som) molt més. Així doncs, seria una experiència de la qual caldria aprendre a transcendir l’ego i créixer. Res més.
- Abraçar a aquesta nena que tenia tanta por en els exàmens a quedar-se en blanc. Mimar-la i comprendre per curar alguna ferida que hi havia per aquí.
- Tirar el fil per VEURE que en el fons del fons apareix la por de no ser suficient. Abraçar això també i connectar amb l’essència del que som, que és prou, gegant i eterna, sempre suficient, completa, i sense necessitat de demostrar res perquè ho és tot.
Fer aquest procés ens permet situar-nos en un lloc més segur i gaudir, sense por, del que sigui que haguem de fer i que ens ennuvolava una por del passat.
La por seguirà apareixent, però si tenim clar el que cal fer quan apareix, desmuntar-la, serà ràpid i podrem seguir vivint una vida plena.
Tant de bo la meva experiència et ressoni i ajudi d’alguna manera.
Article publicat a Instagram i Facebook el 6 de Novembre de 2020