Tornar al present

Em sembla al·lucinant la rapidesa amb què passen els dies. Fa res era estiu i estàvem a Islàndia, i en 0 coma és Nadal. Hola? Em passen els dies volant i les nenes creixen a una velocitat de vertigen.

Per equilibrar la velocitat de tot, a estones m’aturo i les contemplo. Vull retenir cada segon, perquè tal com són avui, deixaran de ser-ho. De vegades em despullo i em miro al mirall: vull retenir a la retina el meu cos d’avui, que també s’esvairà. A estones li dic a Mr. M, “fem-nos una abraçada llarga” i dediquem uns minuts en silenci a sentir-nos ara.

En aquests temps d’immediatesa i de velocitat de la llum en tot, reivindiquem i assaborim la pausa. Per veure’ns de veritat. Per escoltar-nos de veritat. Per sentir-nos de veritat. Posem en valor la contemplació de l’ara. El sentir, en tota la seva esplendor, cada moment, cada respiració, cada somriure, cada llàgrima, cada mirada.

La consciència plena del moment és l’únic antídot per a la velocitat dels temps que corren. Tant de bo us ressoni.

Article publicat a Instagram i Facebook el 13 de novembre de 2019