Tenir fills: últim capítol "regal"

1.9. 2011

T’escric això l’últim dia de l’agost del 2011. Has de saber que aquest estiu he parlat de tu a la ràdio. El que t’havia anat escrivint ha servit de fil conductor per apropar-me a d’altres dones i homes que també estaven en el procés de tenir fills. Abans, el Francesc, a qui vas conèixer quan tenies dos mesos, em va dir: “hauríem de parlar d’això que parles al blog, també a la ràdio” i em va donar carta blanca. Aleshores va ser quan se’m va acudir entrevistar a dones i a homes que estiguessin pensant en tenir un fill, o que els hagués costat tenir-lo. Parlar amb d’altres que estiguessin ja embarassats i em poguessin explicar què sentien. Parlar amb els que el part els era ja molt proper i sentien a dins tot el nerviosisme i les ganes de veure el seu fill/a. Parlar amb els que ja havien parit i saber quines emocions els havia despertat el part, hagués estat el que hagués estat. Parlar amb els que els inicis els van ser difícils, i amb els que no els van costar tant. I finalment, parlar amb els que ja feia un any que criaven i saber què els havien semblat aquells 12 mesos que de ben segur, haurien estat intensos.

Saps quina era l’última pregunta de cada entrevista? “Què has après” i les respostes que he anat recollint són precioses. En aquest temps m’han dit: “a estimar, a tenir paciència, a ser tolerant, a saber que s’ha de viure el moment, a no tenir pressa, a deixar-se anar, …” un munt de coses que han anat integrant gràcies a l’aprenentatge que els arribava durant el procés de tenir un fill. Gràcies a d’altres nens i nenes com tu que eren desitjats, gestats, parits, i criats amb consciència.

En aquestes 14 entrevistes que he fet en què he parlat amb 16 persones, jo he après a escoltar amb el cor obert i a ser pacient per permetre que la persona que parlava amb mi, pogués anar entrant en aquells racons més íntims que a vegades, encara feien mal. Permetre que pogués connectar amb les sensacions i emocions viscudes per poder transmetre amb tota franquesa i veritat el que havia suposat la preconcepció, l’embaràs, el part, el postpart i la criança del seu fill. La força de les seves paraules ha estat l’èxit de l’espai que hem fet aquest estiu a “El Matí de Catalunya Ràdio”. Sens dubte.

I ara, que escric aquestes últimes línies per l’últim capítol d’aquesta sèrie, et vull dir, també a tu, Laia, què he après jo al teu costat: “He après que tot passa, que tot és efímer, i que el que em preocupa avui o em fa feliç, també passarà. Per això he après més que mai a gaudir del present, de cada moment, fins i tot dels difícils. També he après i percebut profundament la rapidesa amb què passa tot i a vegades tinc la sensació que el temps se m’escapa. Amb el teu naixement he après que la vida i la mort no les controlo, i que a vegades, per moltes ganes, expectatives i il·lusions que posi en alguna cosa, tot plegat anirà com hagi d’anar, res més. Amb la maternitat he après a valorar-me molt més a mi, i també a les altres mares i als altres pares. Perquè a vegades fem coses que no es veuen, però que romanen, com a part d’aquell pòsit que quedarà en algun racó dels nostres fills. He après, però, que NO ens pertanyen i que vull recordar-ho, ara i quan tinguis 18 anys. Des que sóc mare he après que s’ha de saber demanar ajuda perquè criar sols és molt difícil i desgasta. He après que m’he de nodrir per poder nodrir també jo als altres. Que tots fem el millor que sabem i podem pels nostres fills. I sobretot, he après amb molta força què és l’amor. Amor genuí i generós, el que no espera res a canvi i que brolla d’una part de mi que gairebé em traspassa.”

Saps què és el millor? Que aquest aprenentatge, el dels pares i mares del Tenir Fills, el de tants altres pares i mares i el meu propi, no s’acaben mai. Perquè estar al vostre costat ens obliga a aprendre i això, encara que tu ara no ho sàpigues, és un regal!