TENIR FILLS, últim capítol: Gràcies!

28.8.2012

S’acaba l’estiu i també els projectes d’estiu… Hem posat punt i final a la segona edició del TENIR FILLS i aquest post és el de l’últim capítol d’aquest estiu, a les 11:30h a Catalunya Ràdio….

“A vegades hi ha coses que són tan comunes, tan habituals i viscudes que sembla que no calgui donar-hi importància, que no calgui nombrar-les ni valorar-les… Tenir fills és una d’elles. I més concretament, la primera etapa del procés meravellós i a vegades complicadíssim que és tenir fills. Perquè a vegades sembla que aquesta etapa no importi fins que el bebè comença a FER alguna cosa… Quan ja camina i corre, i fa frases i entenem què vol dir… Perquè d’uns anys ençà estem molt més acostumats a donar valor al fer que no pas al ser. I aquesta primera etapa, la de la preconcepció, la concepció, l’embaràs, el part i el primer temps de vida del bebè si per alguna cosa està caracteritzada és per una infinitat d’emocions… Sentir: sentir les ganes o no de gestar, les ganes o no de ser mare o pare… buscar-lo, sentir desig,… decepcions si el fill no arriba, o alegria en veure que tenim la regla si és que, al contrari, no el volíem… Potser decidir adoptar, o haver de recórrer a mètodes de reproducció assistida… Sentir el bebè dins la panxa… sentir-nos plenes, o marejades, o felices com mai, o espantades, o vulnerables, o fortes com roures… Parir, donar a llum, ajudar a néixer el nostre fill… un instant carregat de sensacions que recordarem tota la vida… Viure potser un naixement prematur o viure la mort d’un bebè quan ni tan sols imaginàvem que aquestes coses poguessin passar… I finalment, començar un camí desconegut com és criar un fill, estimar-lo, conèixer-lo,… navegant entre emocions que se’ns barregen i que gairebé no tenim temps ni de digerir…

Això és justament el que hem intentat fer durant dos estius al TENIR FILLS d’El Matí de Catalunya Ràdio d’estiu: donar valor a aquesta etapa, donar veu a tantes sensacions i emocions que no per comunes i habituals deixen de tenir importància. Fer visible una etapa importantíssima de la vida dels nostres fills i de la nostra com a pares i mares…

I ho hem pogut fer gràcies a la generositat de moltes persones que ens han obert els racons més amagats de la seva intimitat. Gràcies al Marc i l’Anna, la Montse, La Cesca, la Maria, el Jordi i el Manel, la Clara, la Sandra, el Toni i l’Ivet, l’Àlex i la Maria, el Marc i la Montse, la Jasone, la Montse i el Santi, l’Olga i l’Ignasi, la Lali, el Joan i la Rosa i la Jèssica i el Francesc…. A tots ells, gràcies per obrir-vos, per compartir… A vosaltres i als vostres fills, molts d’ells, bebès que em miraven mentre us feia preguntes a vegades molt íntimes (la Clara, la Júlia, la Rokiatu, el Marc i el Biel, la Lluna, la Laia i el Roger, el Bernat i la Laia, el Ferran i el Biel, l’Adrià i el Pere, el Tom, el Berenguer i el Quirze, l’Arnau i la Bruna… I molt especialment, al Martí un bebè que va morir a la panxa de la seva mare als 8 mesos de gestació i que també ha estat, d’alguna manera, present en el TENIR FILLS d’aquest estiu.

Espero que aquest espai hagi estat útil i hagi arribat a homes i dones independentment de si han sentit o no alguna vegada el desig de ser pares.”

He gaudit moltíssim fent aquest espai. Ha estat un plaer i un honor que tanta gent volgués compartir tantes coses maques i íntimes amb mi i els oients. Us estaré sempre agraïda!

Gràcies també al meu amic Francesc Soler que em va dir “endavant” al projecte de fer el TENIR FILLS en el seu programa, i a tots els oients que ens heu seguit aquesta temporada!

Si no heu pogut escoltar el programa en directe, us el podeu descarregar fent clic aquí: “TENIR FILLS, ÚLTIM CAPÍTOL“.