Encara que a nivell social sembla que arribada certa edat, hi ha una casella que cal omplir amb un check, tenir fills i filles no és obligatori.
No cal tenir fills ni perquè és el que els altres esperen, ni perquè a la teva mare li faria molta il·lusió ser àvia, ni perquè totes les teves amigues ja són mares, etc.
De la mateixa manera que no és obligatori tenir un fill/a, tampoc ho és tenir-ne dos. I mai no hauríem de decidir anar a buscar el segon perquè el primer ens fa pena quan pensem a deixar-ho “sol”, o perquè juguin, o per tenir el part que amb el primer no vam tenir, etc.
Tenir descendència és una cosa massa important per no prendre’n la decisió des del lloc més genuí, més intern i més conscient possible: l’ésser.
Oblida tota la palla, totes les pors, tots els “què diran” i atreveix-te a ser tu i a decidir per tu mateixa ,sigui el que sigui que hagis de decidir a la vida.
No mereixes menys.