Tenir fills. L'embaràs

31.7.2012

Els embarassos pot semblar que són tots iguals des que el món és món i que, per tant, hi ha molt poques coses interessants a dir-ne. Però això no és veritat. Perquè no és només que no siguin tots iguals, és que absolutament tots són diferents. De la mateixa manera que no hi ha dues persones iguals, tampoc són iguals els embarassos. I no només pel que duren, pels canvis físics que en cada dona es manifesten d’una manera concreta, a banda de la crescuda de la panxa… No és només per això.

El més important és que cada dona el sent i el viu de la seva manera. En funció de la circumstància, del moment, de si en tenia ganes, de si no, de si té por o de si no… Hi ha qui l’embaràs l’ha estat buscant amb totes les seves forces i quan veu un positiu a la prova d’embaràs sent que aquell és el moment més feliç de la seva vida. Però hi ha dones que els passa just el contrari; el positiu les enfonsa, els cau el món a sobre perquè aquell embaràs no era ni desitjat i molt menys, buscat. Aleshores cal decidir què fer: tirar endavant, continuar, o interrompre’l. Primeres setmanes d’un embaràs ple d’ambivalències i de dubtes, d’emocions desbocades que a vegades es barregen amb vòmits i una sensació profunda d’abisme.

Hi ha qui viu l’embaràs amb una plenitud que no havia sentit mai abans i que gaudeix dels canvis hormonals i físics com si anés dalt del Dragon Khan amb un somriure d’orella a orella. O hi ha qui el pateix, qui pateix molt perquè té por que alguna cosa no rutlli, o que el bebè no es mogui, o que no sàpiga com parir-lo, o que no sàpiga criar-lo… Hi ha embarassos que es fan curts i que no vols que s’acabin. En canvi, n’hi ha que es fan llargs i comporten un munt de molèsties físiques i emocionals que la dona té moltes ganes de deixar enrere…

I pel pare? Doncs pel pare exactament igual: no n’hi ha ni un que el visqui exactament de la mateixa manera… N’hi ha que el senten com si fos propi, com si tinguessin el fill ells dins la panxa, i fins i tot s’engreixen i tenen canvis d’humor (el famós síndrome de covade)… D’altres el senten aliè, com si no anés ni amb ells, i només desitgen que aquell bebè surti ja de la panxa i puguin, finalment, agafar-lo a coll…

Però hi ha una cosa que sí que comparteixen tots els embarassos del món, totes les dones gestants d’aquest planeta encara que ni tan sols en siguin conscients: i és simplement, que cada embaràs és un petit miracle, tant els que arriben a terme com els que no… petits miracles escampats pel món, que continuen fent que la roda giri, que el cicle de la vida no s’aturi, no s’aturi mai…

————————–

Si vols escoltar el TENIR FILLS sobre embaràs que hem emès avui, fes clic AQUÍ.