De 0 a 1 anys

Tenir fills: la criança

21.8.2012

“Quan som pares o mares primerencs, i agafem el nostre fill per primera vegada, és difícil imaginar-nos fins a quin punt no sabem res… Per molt que haguem llegit, per molt que ens haguem preparat, per molt que haguem imaginat i escoltat… en això de ser pares i mares, ens queda gairebé tot per aprendre… Tot el que succeeix després del part continua tenint una intensitat tan gran i anant tan ràpid que a vegades sembla que estiguis dins d’un tren desbocat sense maquinista…

Per això, si una paraula defineix el primer temps de vida del bebè i dels nous pares és ADAPTACIÓ: adaptació del bebè al nou medi, que no s’assembla gens al que coneixia dins la panxa de la mare, i adaptació dels adults que de sobte han de tenir cura d’un bebè del que pràcticament no en saben res. Perquè de fet, ni ens coneix a nosaltres, ni nosaltres a ell. I així anem caminant, dia rera dia, setmana rera setmana, aquesta nova família nascuda enmig d’un mar d’emocions i de canvis encara per integrar i assimilar…

A vegades tot flueix i sembla que ho haguem fet tota la vida… que hi tinguem la mà trencada i no sorgeix cap dubte perquè és com si en el fons, sempre haguéssim estat pares i sempre haguéssim tingut aquell fill. Però d’altres ens és molt menys fàcil perquè hi ha tants canvis per assumir, per anar digerint, que ens desborden i que es converteixen en una enorme muntanya que ens veiem incapaços d’escalar… Perquè en la criança del nostre fill se’ns hi barregen moltes coses: el que ens imaginàvem i el que en realitat és, les necessitats primàries d’un bebè que reclama i que és molt vulnerable i les nostres pròpies que a vegades ens costa deixar un moment de banda… Se’ns hi barregen emocions de temps llunyans que desconeixíem que teníem, s’activen vells patrons, o vells records gairebé imperceptibles de quan érem nosaltres els vulnerables, els que intentàvem créixer al costat dels nostres pares…

I el primer any de vida passa així, ple de llistes de les “primeres vegades”, entre llet, gateig, i les primeres passes… entre balbuceig i algunes paraules… entre somriures d’amor intens i profund per aquell bebè i alguna llàgrima quan plora o emmalalteix i no sabem què li passa… Perquè en el fons, ho fem com ho fem, trampegem el primer any com el trampegem… hi ha una cosa que ens uneix a gairebé tots els pares i mares del món: l’amor, l’amor infinit cap a aquell fill que va arribar un dia i amb el qual ja ens és impossible imaginar-nos la nostra vida sense la seva presència.”

Si no ens heu pogut escoltar en directe, us podeu descarregar l’espai d’avui fent clic aquí: “TENIR FILLS. CAPÍTOL 6. CRIANÇA“

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comentari *

Nom *

Correu electrònic *

Lloc web

Información básica sobre Protección de Datos

Responsable: MIRIAM TIRADO TORRAS
Objetivo: Publicar el comentario en relación a la noticia.
Legitimización: Consentimiento del interesado.
Dirección: No se prevén cesiones, excepto por obligación legal o requerimiento judicial.
Derechos: Acceso, rectificación, supresión, oposición, limitación, portabilidad, revocación del consentimiento. Si considera que el tratamiento de sus datos no se ajusta a la normativa, puede acudir a la Autoridad de Control (www.aepd.es).
Más información: https://www.miriamtirado.com/politica-de-privacidad/