Tapa’t!

7.12.2011

Tapa’t, tapa’t, tapa’t, tapa’t és el que diria deu mil vegades si fes falta a la meva filla a la nit però com que sé objectivament que no serviria de res (perquè ja ho he provat), l’opció viable és una altra; estar-ne pendent jo. Aquesta nit ha estat una d’”aquelles”; ella amb mocs, afonia i un cert malestar… i aquella mania de desabrigar-se a la nit. Jo, intentant que no es desvetllés quan tossia, i passant-me mitja nit tocant-la, mirant si tenia fred o si tenia febre i tapant-la. Us sona?

I quan tens aquella son tan bèstia, que si et preguntessin “qui ets?” no sabries ni què contestar… passar-te la nit abrigant a algú que automàticament es desabriga és mooooolt pesat. Hem passat per totes les fases: la de “d’acord, doncs pijama més gruixut i destapada” i aquesta he de dir que funciona bastant i com a mínim, et relaxes, però en dies que està toveta i que a estones vol estar al mig de tots dos pares, allà al mig té calor i aquella “gran” solució ja no ho és i es converteix en una “gran” merda perquè es destapa igualment amb la diferència que aleshores també ens destapa a nosaltres dos! També hem passat per la fase “sac” (quan era bebè), unas fase súper famosa i amb cert prestigi internacional, però a nosaltres no ens ha funcionat perquè la Laia sempre té calor als peus, i quan dic sempre vull dir, sí, sempre, i amb aquell sac, s’agobiava perquè no podia treure els peus per enlloc. I a més, donar de mamar estirades i amb aquell sac no ho vaig acabar de trobar mai gaire còmode o pràctic.

Em pregunto quan un nen@ comença a tapar-se sol i a trobar la gràcia a això de dormir “acotxat”. No sé per què però tinc la sensació que ens falten anys encara! Per sort, la Laia fa temps que torna a dormir al costat nostre i això em facilita les coses perquè només allargant el braç ja sé si s’ha destapat o no. Quan dormia a la seva habitació hi havia dies que em costava dormir perquè pensava; “i si es destapa i passa fred?” Més endavant em vaig adonar que si això passava s’acabava despertant i jo aixecant-me per tapar-la. Vaja, que semblava una xorrada de tema i segurament ho és, això de què els nens es destapin a la nit, però als seus pares ens provoca molts despertars, moltíssims, molts més dels que em pensava abans de quedar-me embarassada. De fet, abans de quedar-me embarassada no sabia que això pogués arribar a ser motiu d’un post!

I el millor de tot és que a la Laia li agrada tapar-se quan està jugant. És a dir, per amagar-se i fer-nos un ensurt, poca cosa més. Ja intento fer pedagogia i dir-li que ara que està refredada és millor que no es destapi, que després li queda el cos fred i això no va bé pels seus mocs i aquestes coses, però no hi ha manera. “Què m’expliques?!” deu pensar ella… però no ho puc evitar.

L’altre dia una mare d’un bebè de 4 mesos em va preguntar com ho havia de fer perquè el seu fill no es destapés, ara que dormia en un llitet al costat del dels pares; per ganes li hauria dit que l’únia opció possible perquè això no passés era cosint el pijama al mateix nòrdic, o posant un velcro gegant al seu fill i enganxar-lo al llit i a la vànova. Però per por que es pensés que estava mig sonada li vaig dir que jo encara no havia trobat la fórmula, que era complicat i que jo preferia opció pijama gruixudet i que si es destapa, doncs que no sigui cap tragèdia… Sé que d’aquí a un temps m’entendrà i veurà que no hi havia cap bona resposta possible.

Pares i mares que esteu a punt de parir. Homes i dones que penseu tenir fills algun dia. Heu de saber que els nens es destapen a les nits. Sempre. O gairebé. Si algú troba la fórmula màgica perquè no ho facin a menys que tinguin calor, sisplau, que m’ho digui. Seria de gran ajuda 😉