Avui et porto un consell que m’estic aplicant aquests dies al peu de la lletra: quan la vida apreti, surt de la visió micro i busca una visió macro, àmplia i llarga.
Quan ho passem malament en el nostre moment particular, tendim a quedar-nos enganxats a això que ens passa i no surtim d’aquí. Com el micro i el que passa, no es pot canviar a vegades, tendim a ofuscar-nos, buscar respostes que no arriben, o cagar-nos en tot. Res d’això serveix. Està ok, pot alleugerir-nos en un moment donat, però a llarg termini no serveix.
Però, si vas al macro, trobes l’aire que et falta. Anar al macro significa ampliar la visió i veure el que ha passat en un sentit més ampli de “camí de vida”. No entens res potser tampoc, i potser no trobes respostes, però és igual.
- En el macro saps que el dolor ajuda a la transformació.
- En el macro saps que tot passa.
- En el macro comprens que a la vida hi ha de tot i que això també forma part.
- En el macro saps que has passat altres coses xungues que creies que no superaries i ho has fet.
- En el macro comprens que a la fi, de tot s’aprèn alguna cosa i que això serà un aprenentatge dels que et toquen a fons.
- En el macrotrobes una mica d’aire i t’ajuda a seguir acceptant el micro com una part d’un tot que és el que és.
L’acceptació profunda del que és, encara que no ho sembli, ajuda a fluir en l’ara i aquí.
Estic bé, tot i el que ens toca viure ara a la meva família amb l’hospitalització de Mr.M. Mantenir-me en el macro em dóna força i escriure m’ajuda. Gràcies per llegir-me
Tant de bo ressoni
Article publicat a Instagram i Facebook el 10 de Novembre de 2020