Som heroïnes

14.2.2012

Les mares som heroïnes amb superpoders. I no pocs! Sense anar més lluny; aquesta nit passada he dormit poquíssim perquè la Laia està refredada i amb febre, i malgrat que m’he despertat com si m’hagués atropellat un camió per haver-me passat la nit pendent d’ella, he aguantat la mar de bé tot el dia! Si això no és tenir superpoders, que algú m’ho expliqui!

Els superpoders comencen a aparèixer amb l’embaràs; gestes un petit humà, un bebè…! Però també es evident que en tenim en d’altres ocasions com ara que ens podem despertar per anar al lavabo cinc vegades cada nit, i tot i així, anem a treballar com si l’haguéssim dormit sencera…

En el part torna a ser obvi que hem canviat perquè ningú pareix (de la manera que sigui, en les condicions que sigui) si no és que és una heroïna. Sí, noies, totes ho som. Pel que fem, pel que aguantem, per la remoguda interna que tenim, per les descobertes que fem amb cada contracció i empenta, pels revesos que hem d’encaixar en cas de cesària, espàtules, ventosa, o reanimació del bebè… per les llàgrimes que vessem i per l’alegria que sentim en veure’ns junts i vius. Som heroïnes.

Tenim superpoders perquè som capaces d’aguantar no sé quantes visites a l’hospital sense engegar-los a tots a regar. A més, ens comença a sortir llet dels pits i ens augmenten una, dues, o fins i tot tres talles! (I sense cirurgia!) Si això no és tenir superpoders… que m’ho expliquin! Quan arribem a casa és quan és més evident que no som normals, que hem canviat, que ara… molem més! Per què? Doncs perquè aprenem a consolar el nostre fill encara que plori dues i tres hores seguides, perquè ens passem nits sense dormir i quan intentem fer la migdiada tenim els ulls com plats i ni gota de son (tothom sap que els superherois amb superpoders NO dormen!), comencem a parlar en un idioma estrany als nostres fills, a casa arriben artilugis que no havíem vist mai abans i que en algunes ocasions fan màgia perquè el bebè ho veu i passa d’estar neguitós a quedar-se al.lucinat amb un mòbil més aviat hortera amb ocellets de colors… Hi ha tantes evidències de què som i són especials…

Es van fent grans i cada dia pesen més però és igual perquè com que som dones amb superpoders podem dur-los amb un sol braç i empènyer el cotxet (que duu tota la compra a sobre) amb l’altre. De sobte, a la nostra bossa de mà hi caben tot de coses que mai hauríem dit que hi cabrien (clar, perquè és una bossa de mà d’una heroïna i té racons amagats) i hi podem posar els guants que el nostre fill no es posarà, el gorro, que tampoc voldrà al cap, el jersei (per si de cas té més fred), una poma, uns bastonets de pa, una nina, una pilota petita que bota molt i molt amunt, tovalloletes… i no sé quantes coses més.

Tenim superpoders perquè podem donar el pit en les situacions més estrafolàries i en les postures més rocambolesques. Perquè sabem canviar els bolquers gairebé amb una sola mà mentre amb l’altre intentem que el nostre fill no s’escapi. Perquè quan estem malaltes també som capaces de cuidar-los (ens costa, és cert, però ho fem), perquè caminem més ràpid que mai per no arribar tard enlloc, perquè juguem i riem com quan érem petites, perquè hem après a fer l’amor sense pensar “ai que es desperta” (i això té molt mèrit!), perquè podem fer no dues, sinó cinc coses a l’hora i encara que cap d’elles no acabin d’estar molt ben fetes, donen el pego!

A vegades passen mesos sense anar a la perruqueria, o triguem massa a depilar-nos, és cert. Però som heroïnes amb superpoders perquè ara no ens importa tant ja que la prioritat és el benestar del nostre fill i la resta… pot esperar. No portem capa, ni sabem volar, però aprenem a ser mares a una velocitat de vertigen i salvem al nostre fill sempre, sempre, sempre que ens necessita.