Si un dia veieu una mare que balla

2.6.2015

Dissabte vaig ballar com si no hi hagués un demà. Vaig ballar com si no hagués ballat mai o no pogués tornar a fer-ho mai més. Vaig ballar des que va sonar la primera cançó fins a l’última, movent cada cèl.lula del meu cos.

Dissabte vam anar de casament. Uns bons amics, a qui fa 13 anys vaig presentar jo mateixa, van decidir celebrar el seu amor davant de família i amics i va ser preciós. Tot: veure’ls tan feliços, emocionar-nos plegats, ser feliços amb ells, riure, compartir, celebrar… i ballar.

Dissabte va ser un casament d’aquells en què no ballen 4 gats, sinó tots els convidats. Una boda d’aquelles en què tothom s’entrega en cor i ànima a la música i, de veritat, és just el que necessitava. Hores després, quan rebentada i amb els peus fets miques de tant ballar (i amb talons!) em vaig estirar al llit, vaig pensar que potser algú es pensava que havia begut. I no, no havia begut ni una mica d’alcohol. Bé, sí: un glop de vi blanc i un glop de cava pel brindis.

Però necessitava ballar com si no hi hagués un demà. Potser això només ho entendran altres mares en plena època de criança absoluta dels seus fills, mares en plena centrifugadora: que de sobte mires enrera i t’adones que fa segles que no balles.

Perquè fa segles que no surts a sopar i a ballar, perquè no n’has tingut ocasió, perquè quan estaves embarassada estaves molt cansada com per sortir, perquè quan un dia les amigues van quedar, tu tenies a la gran amb vòmits i t’ho vas perdre, etc. Resumint, que hi ha dies que les mares mirem enrera i fa molt, moltíssim, de l’últim dia que vam ballar.

I un dia reps una invitació a un casament que et fa especial il.lusió i quan s’acosta t’adones que hi haurà ball i que, potser, si no tens cap nena malalta, si no plou i tot acompanya, podràs ballar com t’agrada fer-ho. I arriba, i tot quadra, i ets feliç i sona música i et pots moure i ballar, i compartir aquell moment tan bonic amb els amics, amb les teves nenes, amb el teu marit… i et sents flotar. I no vols que s’acabi, i no et perds ni una cançó. I no et fa falta ni un bri d’alcohol per gaudir de tot allò al màxim perquè tens tanta oxcitocina recorrent el teu cos que te’n podries fer donant!

Celebrar. Sempre és un bon moment per celebrar, per cantar, per ballar. I potser, a vegades, ho fem poc. Per descomptat que això de ballar ho faig menys del que m’agradaria, i això que ballem molt a casa, i cantem encara més. Per això dissabte vaig sortir a la pista i ho vaig donar tot! 🙂 I vaig ser taaaaaaan feliç! De veritat, hi ha coses que no es poden descriure amb paraules i aquesta n’és una.

O sigui que si mai aneu a un casament, o a una festa, o a on sigui que hi hagi ball i veieu una mare ballant com si no hi hagués un demà, penseu que no fa falta que prengui ni un bri d’alcohol, perquè amb l’oxcitocina que li genera aquell moment en té de sobres per gaudir com mai. Penseu que potser és, simplement, que fa massa que no ballava i que ho trobava molt a faltar sense saber-ho. Penseu que potser balla tant perquè no sap quan en tornarà a tenir ocasió. Gaudiu de veure-la disfrutar tant i balleu amb ella!

Gràcies als nuvis, per un dia tan bonic i per propiciar aquests moments màgics. I gràcies a tots els que en van participar i van compartir ball a la pista! 😉