Ja ha començat: l’allau de nens, nenes, mares i pares malalts. Virus d’estómac, grips, tos, bronquiolitis … Aquestes etapes tan “boniques” de no dormir, mal dormir, i caminar com zombies per casa.
Tinc a tants clients, coneguts i amics en aquesta situació aquests dies, que volia enviar a ells i a tu, si estàs així, unes paraules d’alè.
A vegades pot semblar que quan acompanyem en la malaltia, no fem “res” però és TAN important … sostenir-los en la malaltia, quan pitjor se senten, quan més ens necessiten. I pot ser que t’esgotis … Normal. Què fer llavors?
Dos coses:
– Pensar que som, en aquest moment, la seva FONT, on es nodreixen, carreguen i des d’on es recuperen. Sentir que el nostre sosten els ajuda, et mantindrà en el teu lloc arrelada a la Terra.
– Sentir que nosaltres estem, a la vegada, connectats a la FONT. Ella ens nodreix. I què és ella? Ella és la teva essència, la teva consciència, la teva part més elevada. Ella és l’Univers, i la Natura. Ella està en tot i també en tu. Connecta’t aquí, a la teva part sàvia, i confia que això, també passarà, i que mentre no passi, pots ser el sosten que necessita. I també el suport que tu necessites. Pots acompanyar i acompanyar-te.
I sí, és dur a vegades, a dies i a estones, però si és la realitat que ara et toca viure, viu-la plena i conscientment, veient-ho com una oportunitat per créixer junts. En la malaltia pot haver-hi, també, molta connexió. Tant de bo us ressoni.
Article publicat a Instagram i Facebook el 9 de desembre de 2019