Sensors de moviment

13.4.2011

Aquest text va especialment dirigit a les persones que no tinguin fills i vulguin tenir-ne algun dia. És molt important que sapigueu que els bebès tenen un sensor de moviment incorporat en algun lloc del seu cos que, per ara, encara no he sabut veure on, però la qüestió és que hi és. Es tracta d’un sensor hiper sensible, d’una tecnologia punta que m’estranya que els estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya no n’hagin fet mai cap projecte de final de carrera. El tema s’ho val.

Jo no ho sabia, que els bebès tenien aquest sensor de moviment. Va ser amb el naixement de la meva filla que vaig descobrir-ho. Ella era molt petita, de només uns dies, quan vaig veure que només volia estar a sobre nostre (meu o del seu pare). Mentre respiréssim o ens belluguéssim d’alguna manera (per petita que fos), tot estava bé i ella dormia com un liró. Però si per algun motiu el que la tenia a sobre l’havia de deixar un moment al llitet, o al sofà, o a on fos per, per exemple, anar a fer un pipí, automàticament notava aquesta absència de moviment i es despertava. La tornaves a agafar, la movies una mica als braços i es tornava a adormir; es desactivava l’alarma del sensor i tot tornava a la calma. Aquest sensor, ultra sensible, també s’activava quan, ja de més gran, un cop l’havia posada a dormir, jo intentava marxar de l’habitació per, per exemple, anar a sopar. Jo sortia de puntetes, sense fer gens de soroll (ho juro!), però ella ho sentia tot, ho notava tot i es despertava. El sensor s’activava i aleshores jo l’havia de tornar a adormir, i tot plegat feia que moltes vegades, acabés sopant amb ella a sobre (era la millor manera de no morir de gana!).

El sensor de la meva filla era tan sofisticat i tan bo que quan ja tenia uns quants mesos i l’havia adormida a base de passejar per casa a un ritme a vegades fins i tot frenètic, si m’intentava aturar i asseure en alguna cadira per poder descansar, quan m’ajupia cinc centímetres, es despertava. Ja em veieu tornant-me a posar del tot dreta i tornant a passejar a tot drap passadís amunt, passadís avall. La meva filla no feia distincions en aquesta qüestió i al seu pare també li feia exactament el mateix. A aquestes alçades la passejàvem amb una motxilla marca Manduca, perquè sinó, a hores d’ara els braços m’haurien caigut a terra i ara només hi tindria munyons!

Però el pitjor venia l’endemà, quan jo, tota desesperada, li comentava a la meva mare que el sensor de la meva filla era extremadament bo i que volia que la tingués tot el dia a sobre i en moviment. Aleshores ella em deia dues paraules màgiques “gestació extrauterina” i jo callava perquè em sabia tota la resta… Ma mare, molt abans de quedar-me embarassada, m’havia explicat què carai era això de la gestació fora de l’úter. M’havia explicat que els bebès humans neixen abans d’hora, molt abans que qualsevol mamífer, i que necessiten uns nou mesos més fins a poder deixar els braços dels adults, el contacte i el moviment, i començar a moure’s per si sols (gatejant, reptant…), vaja, començant a ser una mica independents. Us asseguro que m’ho sabia. Si m’ho haguessin demanat en un examen hauria tret excel·lent, de debò. Però en aquells moments, amb un bebè a coll, amb la maternitat recent a l’esquena i amb un cansament d’aquells de campionat, la gestació extrauterina se’m feia tan difícil…

I què feia aleshores? Doncs respirar profundament, tornar-me a aprendre la lliçó, abandonar-me al que “era” sense jutjar-ho ni etiquetar-ho, sense buscar mètodes màgics ni fórmules que anaven en contra del meu instint i acceptar que la meva filla volia estar a coll, volia estar amb nosaltres, sentir-nos a prop, sentir-nos respirar i moure (com quan era a la panxa). Que volia contacte i seguretat, i que demanava el que li tocava. Res més que el que necessitava. Aleshores, en comptes d’enfadar-me i intentar desactivar el sensor de moviment, vaig començar a apreciar-lo com es mereixia. Perquè gràcies a ell, gràcies a aquell sensor que semblava que ens toqués la pera, la vida de la meva filla era molt més agradable, comfortable i segura. I això ja ho té al seu sac per a tota la vida.