Sembla mentida

30.7.2015

Sembla mentida que fa prop de 6 anys que vaig abraçar, per primer cop a la Laia, i fa 15 mesos i mig que vaig fer el mateix amb la Lua. Sembla mentida haver caminat tant plegades; haver passat del pell amb pell continu i de la teta sense parar al “mare, puc anar al cine amb el Pere i la seva mare?”.

Sembla mentida que hagi dormit gairebé 6 anys amb nosaltres i que un bon dia decidís marxar a la seva llitera i no hagi tornat al nostre llit mai més! Sembla mentida que un dia se’m fes impossible separar-me d’ella i en canvi, ara veure que amb un vincle sòlid i segur, podem estar separades i estar, també, la mar de bé. Sembla mentida que ara encara no estigui preparada per quedar-se a dormir a casa de cap amic i en canvi, saber que un bon dia on no voldrà venir a dormir és a casa… Que ara vulgui passar les vacances amb nosaltres i en canvi un dia trobi que anar amb els seus pares ja no és el seu pla favorit…

Sembla mentida que faci tan poc que va néixer la Lua i en canvi em sembli que fa una eternitat, com si sempre hagués estat ja amb nosaltres. Que faci tan poc que va estar ingressada a neonats amb el calvari que ens va suposar tot plegat, i en canvi, que sembli que tot ha quedat superat i no faci ni mal pensar-hi… Sembla mentida!

Sembla mentida que portant-se més de 4 anys i mig juguin tant juntes. Que s’estimin tant. Que riguin tant. Que siguin tan còmplices.

Sembla mentida que a nosaltres, els pares de les criatures, se’ns hagi posat tan bé la maternitat i paternitat, que ens hagi omplert tant! Que haguem après tantes coses, i que seguim, encara, sense saber res de res… perquè cada dia és nou i l’error gran amb això de ser pares és creure que ho saps tot.

Sembla mentida que ara ens sembli impossible anar a sopar sols i en un obrir i tancar d’ulls ho podrem fer cada dia perquè les nenes seran ja estudiant o treballant a no sé on, fent la seva vida, i farem una festa quan ens truquin per dir-nos “avui venim a sopar”. No serà d’anar al restaurant, que tindrem ganes, sinó de tenir-les a casa i fer-los aquells menjars que tant els agradaran, i ajuntar-nos a taula i riure plegats com quan ara, a mig sopar, es dediquen a fer moneries a veure qui la fa més grossa!

Sembla mentida que ja fa dos anys que vaig decidir canviar de vida i deixar la ràdio, que en fa un que ens vam casar, que en fa tants que estem junts…! Sembla mentida que hagi tornat a passar un any i torni a ser estiu, i la ciutat més buida. Que es pugui aparcar i que comencis a trobar les botigues tancades per vacances.

Sembla mentida que ja faci 4 anys i mig que escric en aquest blog, que em segueixi fent feliç, que em segueixi portant coses bones… i que, amb el poc temps que tinc, hagi decidit no només escriure sinó fer vídeos perquè tothom pugui veure com explico, en directe, les coses que m’apassionen.

Sembla mentida que em llegiu i seguiu tantes persones cada dia… Sembla mentida!

Sembla mentida que no m’atreveixi a penjar el cartell de “Tancat per vacances” i que hagi decidit no escriure nous pots fins al setembre, però penjar, cada setmana, un nou vídeo perquè poguem estar, també a l’agost, ben a prop.

Gaudiu de l’estiu, aprofiteu el moment perquè això, també passarà. Bones vacances a tots, gràcies per ser-hi i si voleu, seguim en contacte un cop per setmana! Que els vídeos no parin…! 😉