Regals caiguts del cel

11.5.2011

Fer regals no sempre és fàcil, i fer-ne a una parella que està a punt de tenir un fill, tampoc. Quan estava embarassada, vam decidir que no faríem aquella llista de “nadó”, amb els objectes que necessitàvem i que volíem que ens compressin. Simplement, la gent ens va regalar el que va voler. Alguns, ens van demanar què volíem i a vegades dèiem “roba” o d’altres “el que vulgueu”. Vam tenir sort i tot el que ens van regalar ens va anar bé i ens va agradar. Però fa temps em van fer pensar en aquest tema. Una coneguda que havia tingut el segon fill havia rebut, de part de les amigues, un munt de tuppers amb menjar per congelar que feia que durant el primer mes del bebè, cap membre de la família hagués de cuinar absolutament res. Els van omplir el congelador i la nevera, vaja, perquè no tinguessin gens de feina a la cuina durant un mes.

Ho vaig trobar genial. Un regal per treure’s el barret que em va fer pensar en les coses que realment necessites quan tens un fill i són, segurament, coses que no es poden anar a comprar a cap botiga. Aquí us exposo tres coses que per mi, són MOLT bons regals. Si dono alguna idea a algú, genial…

Per exemple; el naixement de la meva filla va ser per cesària i vaig estar al voltant d’una setmana bastant tocada físicament. Això vol dir que els primers dies em costava força bellugar-me i només podia estar amb la meva filla a coll i al sofà. El meu company es va passar uns quants dies fent la peregrinació dels papers per la baixa maternal, etc. (d’això en faré un “post” algun dia, ho juro!) i em va anar de perles, que la meva àvia (que també tindrà un “post”, ho juro!), ens portés menjar i per tant, ens estalviés de fer el dinar. Si ella feia una ollada d’escudella, ens en duia pels dos, i coses així. Això no es pot pagar amb diners… Quan estàs fet pols i adaptan-te a una situació tan nova i desconcertant, que no t’hagis de preocupar per aquestes coses és un regal caigut del cel. Gràcies, iaia.

Al principi tothom té ganes de venir-te a veure i tothom té aquella mania de voler agafar el nadó a coll, just en un moment que necessiteu (mare-fill) instal·lar el vincle i estar JUNTS. Però amb el temps les visites es van espaiant i més endavant ja no et ve a veure tanta gent, per no dir que molt poca. Aleshores, que el bebè ja és més gran, es belluga més, o fins i tot ja gateja i no para, és quan SÍ que necessites que vingui gent, l’agafi a coll i tu puguis tenir un moment per fer qualsevol cosa. Qualsevol. Necessites descansar a estones, i és quan una visita per veure el teu fill i dedicar-li una estona de jocs i contes, és, llavors sí, un altre regal caigut del cel. Regaleu temps!

Quan el bebè ja no és tan bebè tens ganes de començar a recuperar aquells espais que han quedat arraconats en algun lloc de la memòria com per exemple, anar al cine. Anar al cine en parella després de mesos i mesos de no fer-ho és un plaer indescriptible. Quan avis, tiets, padrins,… s’ofereixen per fer un cangur de dues hores un diumenge a la tarda o el dia que sigui, també això és un regal caigut del cel. Regaleu cangurs! (sempre i quan el bebè us conegui i vulgui estar amb vosaltres, evidentment!).

Segur que n’hi ha més, molts més que quan criem, són importantíssims. Perquè ens fan la vida dels pares i mares amb la L una mica més fàcil i sobretot, ens dóna aquells espais per respirar profundament i tornar a agafar forces. En comptes de la “llista del nadó”, seria la “llista del pare o de la mare”, que no s’ha de menystenir gens perquè, recordeu-ho, si la mare i el pare són feliços, inevitablement, el fill també en serà.

Si teniu altres idees, sóc tota orelles.