Recursos i eines per abordar la mort i el dol amb els nens

Avui acabo la sèrie de 3 posts sobre la mort i els nens que he fet aquestes setmanes, i ho faig amb la part “pràctica”. Perquè no és fàcil parlar d’aquests temes amb ningú, però amb nens potser menys. 

Si no has llegit els altres posts, et recomano que abans de seguir amb aquest, ho facis:

La mort i com abordar-la amb els nens. Cap.1: preguntes

Com parlar de la mort amb els fills (Cap.2)

Primer us vaig dir que abans de parlar amb ells necessitàvem fer-nos unes preguntes i reflexionar sobre certs temes. Després, us vaig explicar com podem parlar de la mort amb els nens perquè l’entenguin i no s’angoixin.

Avui us vull explicar la meva experiència personal i quins recursos i eines podeu utilitzar perquè us donin un cop de mà amb aquest tema que de vegades ens costa abordar.

LA MEVA EXPERIÈNCIA

La meva filla gran va començar a preguntar sobre la mort fa força temps. Crec que de la primera vegada fa en ja uns anys…

Però ha estat des d’aquest estiu, una mica abans de fer 7 anys que va començar a fons amb aquest tema. Va començar a preguntar, a qüestionar-se i a fer les seves “connexions”.

QUÈ FAIG QUAN EM PREGUNTA

Li dic la veritat. Li dic que sí, que morirem, però també li dic que estem connectades i que això seguirà sent així.

Que ens podrem sentir, d’una altra manera més subtil, però que seguirem juntes. Que jo, abans de tenir-la al meu ventre ja la sentia prop (ho vaig explicar en aquest post), i que ens seguirem sentint després.

Li dic que sí, que els besavis es moriran i que no sabem quan, que entenc que això, la inquieti. Li dic que de la mateixa manera que naixem, també morim, però que hi serem… tot i que d’una altra manera.

I llavors li explico el que us vaig explicar en el segon post, el de la setmana passada. Parlem de les papallones, de la Natura, del que veiem quan anem al bosc. Li parlo del cos, de la ment, de les emocions… i que som molt més que no “només” això.

Li dic que l’important ara mateix és que ARA som aquí i estem junts. I que hem de procurar viure de la millor manera possible, estimant-nos, respectant-nos i passant-ho molt bé. Que hi ha coses magnífiques a la vida que hem de gaudir, aprendre i viure.

Que morir en aquesta vida no serà trist si hem viscut de veritat. I que quan la mort ens toqui de prop, podrem plorar, treure el que ens produeix i donar-nos suport els uns als altres.

Plorar està bé. La tristesa està bé. Sentir està bé.

I després… passarà. I tornaran l’alegria, i els riures… perquè no viurem de puntetes.

Li dic que entenc que la mort a estones li faci por. Que és normal i que a mi també me’n feia a la seva edat. Que m’ha costat uns anys sentir-me tranquil·la amb aquest tema i poder mirar la mort a la cara… i que ella també podrà quedar-se serena amb aquest tema, segur, algun dia. Però que és un procés…

QUÈ RECOMANO

No mentir.

No amagar res.

No dramatitzar ni fer-ho tot més fosc del que ells ja ho veuen.

No parlar-ne si no ens pregunten i si no volen parlar-ne.

No evitar el tema si ens pregunten i sí volen parlar-ne.

RECOMANO TAMBÉ…

Sinceritat, parlar des del cor, centrats i connectats al nostre fill i al seu sentir, a la seva maduresa i al seu moment.

Recomano fer introspecció i afrontar la nostra por a la mort, en cas que en tinguem. Busquem ajuda professional si aquesta por ens aterra i ens paralitza.

EINES

A més de tot el que us he explicat, hi ha altres coses que podem fer per ajudar a transitar aquestes reflexions sobre la mort i també en cas de dol per una mort propera. Aquí us deixo amb algunes eines que us poden anar molt bé:

EL RITUAL

Ritualitzar ajuda moltíssim en aquests moments i en d’altres. Us en vaig parlar en aquest post.

En cas de mort va bé encendre una espelma durant unes hores explicant als nens que és una espelma per a l’avi perquè (el que vulguem dir-li que el pugui ajudar: perquè li doni llum allà on sigui, per fer-lo present, per al que sigui que ens consoli a nosaltres i a ells també).

Cada vegada que neix algú important per a la nostra família, encenem una espelma i els explico a les nenes que és per il·luminar el camí d’aquest nadó que està per arribar. Per il·luminar aquesta transformació.

Elles posen consciència també en aquest moment important de trànsit per aquest nen i ens connectem amb ell, d’alguna forma. Els agrada. És bonic.

Amb la mort, aquest ritual també hauria de ser un acte bonic, de llum, que ajudi a posar consciència al que acaba de passar i a aquesta nova transformació que experimenta el nostre ésser estimat.

Els rituals, a més, ajuden a treure cap a fora i donen peu a que es parli del que ha passat i d’aquesta manera, puguin sortir emocions, sentiments que dins, fan mal.

Un altre ritual pot ser anar a algun lloc caminant que sigui important per a nosaltres. I allà llegir alguna cosa, deixar un dibuix que hagin fet, dir unes paraules, etc.

EL DIBUIX

El dibuix també ajuda a treure cap a fora l’angoixa, la por, la tristesa… utilitzem-lo també en aquests casos.

Que dibuixin el que senten. El que veuen amb el seu “ull interior”. Donem-los colors i que expressin.

Donem-los papers enormes perquè puguin dibuixar amb tot el seu cos el seu dolor o el seu sentir… Que aquesta tristesa o aquesta preocupació surti cap a fora…

I durant aquest acte, si ells no parlen, no parlem tampoc nosaltres. El silenci ajudarà a la concentració per poder expressar-se millor.

LA MÚSICA

La música ajuda molt a expressar i a desbloquejar aquestes emocions que de vegades sembla que hagin quedat travades en algun racó del nostre cos.

Posem música que els/ens ajudi… Quina? Per a cada un pot ser diferent… Alguns escolliran clàssica, altres, una altra totalment diferent. No importa.

I deixeu que la música us/els guiï.

ELS CONTES

Són una altra eina que podem utilitzar. Tot i així, pot ser que el nen, si no vol parlar-ne, a la què intueixi que el llibre el vol cap a pensar en el que li fa mal, no voldrà que l’hi expliqueu i es tancarà en banda.

Però poden anar bé si el nen vol i li ve de gust mirar la mort a la cara. Si no vol, quan vulguem llegir-li aquest llibre ens dirà que no. Però podem provar i observar…

Potser li agrada i mitjançant el llibre va podent parlar del que li fa por, el preocupa o li fa mal.

Fins aquí aquest intensiu de 3 posts per parlar d’aquest tema que tant costa. Però abans, una última cosa, un últim consell:

Penseu en la vostra mort. Penseu en el que passarà: que us morireu. Perquè aquests pensaments us ajudaran a veure amb claredat com voleu viure a partir d’ara, què no voleu perdre-us, amb qui voleu estar de veritat i què és al que voleu dedicar la vostra vida i el vostre esforç.

Tot això, tenir la mort present, us ajudarà a viure millor. A viure de veritat. Sense reserves, sense por. I viure sense por no té preu.

Els vostres fills se’n beneficiaran i podran, al seu torn, viure molt millor.

Que quan arribi la mort sapiguem que, almenys, hem viscut en majúscules!