Reaprendre

17.1.2012

La maternitat i la paternitat comporten un temps d’aprendre moltes coses noves; tantes que ni tan sols ens ho podem imaginar abans de ser-ho. Però també és un temps de reaprendre’n d’altres que ja sabíem fer i gairebé hem oblidat, o desaprendre les que sabíem fer d’una altra manera i ara hem de donar-hi un altre enfoc, una altra mirada, des d’aquest nou “jo” que ha nascut amb l’arribada d’un fill. I a vegades reaprendre i desaprendre és més difícil que aprendre de nou.

Absorvir noves situacions, aprendre nous coneixements, noves tasques, noves necessitats i noves demandes pot semblar complicat a vegades però no hi ha escapatòria; cal aprendre i aprendre ràpid, perquè amb un bebè en braços, no es pot sinó anar endavant. Ens FA anar endavant. El temps passa i aquell bebè es va fent gran i ens anem adonant que l’aprenentatge no s’atura, no s’atura mai. Potser ens pensàvem que la marató acabava amb el primer any de vida del nostre fill i quan bufa l’espelma d’aquell “primer” pastís ens adonem que no, que això no s’acaba (per sort!) i que, en realitat, no sabem encara res. O sigui que ens calcem les bótes, ens arramanguem i continuem aprenent, sense parar i cada dia.

I de sobte ens adonem que hi ha d’altres coses que no són noves; coses que fèiem abans de tenir el nostre fill i que per tant, coneixem de sobres, però fa molt que no les fem. Algunes gairebé les hem oblidat i d’altres, són les mateixes però nosaltres no, i per tant, cal reintegrar-les en la nostra vida. Ens adonem, per exemple, que de sobte tenim una mica de temps per nosaltres. El primer dia que el bebè fa una migdiada llarga sense tenir-nos al costat ens trobem al menjador, sense saber què fer; volem fer moltes coses però no sabem per quina començar. En volem fer tantes que no sabem si val la pena començar-les perquè desconeixem si, en el moment de posar-nos-hi, el bebè es despertarà i s’haurà acabat el miratge. I continuem al menjador decidint entre llegir, fer trucades, dormir, endreçar, fer el canvi d’armaris, buscar informació a Internet sobre el que sigui, o simplement, escoltar música mentre prenem un te. Reaprenem a tenir temps.

El bebè es fa gran i un dia ens trobem soles a casa, soles per primera vegada perquè el fill és amb el pare al parc o a comprar… Reaprenem a estar soles. Assaborim com era… Fa tan de temps que no n’estàvem… des d’abans de l’embaràs… i ja gairebé ni recordàvem què se sentia.

Després del part, a vegades després de força setmanes després depenent de com va tot plegat… un dia ens retrobem amb la parella en la intimitat. I de sexe en fèiem abans, clar que sí, però ara… ara som una família. Ara a més d’un home i una dona, ara també som un pare i una mare. Hi ha hagut tants canvis, tantes emocions a flor de pell, tants moments intensos que probablement no havíem viscut mai que hem de reaprendre a estar junts i sols. Junts i despullats. Junts i fent l’amor. Reaprenem mentre anem integrant aquesta nova família, aquesta nova parella, amb molts més matisos que abans, amb moltes més cares… perquè ens hem descobert l’un a l’altre en l’amor, però potser també en la por en un part complicat,… ens hem conegut en la vulnerabilitat i en la força de cada contracció que travessàvem junts… I amb tot aquest nou bagatge a l’esquena com a persones, com a parella unida per sempre per aquell fill, reaprenem a estimar-nos i a tocar-nos. Respectant-nos, donant-nos el temps necessari i posant-hi, segurament, moltes més carícies, petons i abraçades que abans.

Amb la maternitat i la paternitat es reaprenen tantes coses que jo ja he perdut el compte. Continuo amb les bótes i arramangada i tinc la sensació que això no s’atura,… I agraeixo a la vida i a la nostra filla l’oportunitat d’anar creixent amb cada nou dia i demano “sisplau, que no s’aturi… que això que estem vivint NO s’acabi mai…”