Què vol dir "dormir bé"?

7.10.2011

No sé quantes vegades m’han preguntat allò de “dorm bé?” I fa temps que em pregunto què carai vol dir això de dormir bé. Vaja, tot plegat és tan subjectiu que m’agradaria repreguntar: “De què estem parlant exactament?”.

Si estem parlant de dormir seguit i durant moltes hores la resposta és que això no ha arribat fins ara, i no tots els dies, que la nostra filla té 25 mesos. Ara és capaç de dormir 12 hores seguides, però hi ha “trampa”. Perquè aquí segur que molts es pensaran que dorm totes les hores que he dit al seu llit i a la seva habitació, i he de dir que no, que dorm seguit només si dorm al seu llit però a la nostra habitació, ben a propet meu. Si no és així i dorm a la seva, es desperta sempre (mínim un cop), ja sigui per demanar aigua o per constatar que no està sola. Però començo pel principi.

Nosaltres no teníem cap mena de problema en fer collit. Al post “DORMIR CÒMODES I FELIÇOS” ja vaig explicar com dormíem i per què. Doncs bé, el Nadal de l’any passat, quan ella tenia 16 mesos, un bon dia ens va dir (amb gestos, que encara no parlava) que volia dormir a la seva habitació. Ens va xocar, perquè ens pensàvem que trigaria molt més a voler-hi anar. Però no, ella tossuda que volia dormir sola. Cap problema; a la seva habitació la vaig posar. Però clar, el seu “dormir allà” no volia dir que no pensés mamar durant la nit i jo m’havia d’aixecar per donar-li el pit de tal manera que a vegades em quedava adormida al seu llit, em despertava al cap de dues hores… vaja, que jo dormia fatal. Vam optar per posar-la a dormir a la seva habitació però quan nosaltres ens n’anàvem al llit, ens l’endúiem a la nostra. Ella continuava dormint i el mamar ja no era cap problema. Al matí ella es despertava contenta i sense queixar-se de no estar a la seva habitació.

Al juny vam deixar de fer pit a la nit i ella va començar a dir que volia dormir TOTA la nit a la seva habitació. Li vam respectar. Un mes després em vaig reincorporar a la feina i ella no ho va dur gaire bé, amb la qual cosa, els despertars nocturns van començar a augmentar. Li volia continuar respectant el fet de quedar-se a la seva habitació però sincerament, era un pal. Aixecar-me dos o tres cops a la nit, canviar de lloc, canviar de llit… a vegades em desvetllava i anava tot l’endemà com una zombie!

Finalment vam sortir del túnel al setembre, quan a mi em va tocar un nou horari. Va semblar que tot tornava a la normalitat però diria que la Laia comença a entrar en l’etapa de tenir alguns malsons i de sentir por a la foscor perquè demanava algun llum encès, etc. Fins que la setmana passada va demanar-nos tornar a dormir TOTA la nit amb nosaltres, d’inici a fi. Per nosaltres cap problema, perquè encara no n’havíem tret el seu llit. Resultat: el fet de sentir-nos a prop ha fet que dormi com mai, fins a 12 hores seguides i això, no cal dir-ho, se’ns posa a tota la família, la mar de bé.

Però clar quan em demanen “dorm bé?” jo responc que sí, perquè per mi dorm fantàstic, però per a un altre, haver fet tants canvis en aquests dos anys li deu semblar terrible i poc disciplinat. A casa, el nostre objectiu és que els tres poguem dormir el màxim d’hores possibles seguides i de la manera més còmode, però sabem que dormir és un procés i que la nostra filla va fent el seu camí. Per tant, li respectem i l’acompanyem, encara que això ens faci canviar les estratègies en cada moment depenent dels seus temors, o els seus neguits.

I per tu, què és “dormir bé”?