Què sents quan dius “fins aquí”

És molt interessant parar un moment a observar què sents quan dius “fins aquí” (al teu fill o qui siguis).

• Pot ser que sentis incomoditat? Haver de marcar els límits potser et fa sentir malament perquè detestes el conflicte.
• Pot ser que sentis molta a que la persona a qui poses límits s’enfadi i se senti ofesa?
• Pot ser que dubtis de si aquest límit és el correcte o no i que comencis a pensar que potser no n’hi havia per tant i podries haver “aguantat” més?
• Pot ser que sentis molt enuig per haver d’establir límits i et preguntis per què l’altre no sap ja que el límit hi és? Que t’enfadis amb aquesta persona, sigui qui sigui, per “obligar-te” a posar-te així.
• Potser sentis molta tristesa i culpa? Pot ser que t’agradi tan poc establir límits que quan ho fas et sents culpable de tot…?

Sigui el que siguis que sentis, t’ajudarà a adonar-te’n i serà el primer pas per canviar-lo. Perquè no podem canviar res si no hem pres consciència del que passa abans.

Si us passa qualsevol d’aquestes coses que us he explicat, el llibre “Límits” és per a tu. Et vindrà com anell al dit, creu-me.