Quan el teu fill/a comenci a dir “I avui què fem?”,”M’avorreixo…” i teniu planejat un festiu tranquil per descansar… No t’incomodis ni t’aclaparis amb el seu avorriment. És bo tenir dies així, per fluir sense més i és bo que s’avorreixi perquè això estimula la seva creativitat. Ets la seva mare/pare no una monitora d’oci obligada a entretenir-lo totes les hores del dia. Dona-li temps i sabrà què fer. Donem massa valor a fer moltes coses el cap de setmana: tenir activitats, obligacions, compromisos, i sovint el que necessitem és parar. Tenir temps per poder connectar amb el que ens demana el cos i ens vingui de gust o simplement, per descansar, relaxar-nos i connectar amb els altres a un ritme més lent i tranquil. Però si quan es queixen amb el “m’avorreixo” ja ens incomodem o ens sentim malament per no tenir plans, tornarem a entrar a la roda de hàmster del fer, fer, fer. Pots respondre amb un”vaja… ja sé que no t’agrada però encara que no t’ho sembli, avorrir-se és bo”. I quan en una estona estigui jugant apassionat ho veuràs clar.
De l’avorriment surten grans idees, i jocs, i moments de connexió. Que no et faci por tenir dies de temps lliure, de zero plans i de fluir amb el dia i les necessitats de cadascú. Sense plans, hi pot haver estones de més intimitat, i més exclusivitat, i molta creativitat. Els plans t’ho donen tot fet, l’avorriment, no.
Tan de bo ressoni. Què tal porteu l’avorriment?