28.6.2012
Quan vas de vacances passa que ets feliç i que ni l’atabalament d’haver de fer maletes i pensar en tot per no deixar-te res, t’impedeix estar contenta perquè saps que d’aquí a unes hores sereu fora, tots junts, per passar uns quants dies lluny de tot, trencant la rutina, gaudint de coses noves i llocs per descobrir. Quan vas de vacances a vegades passa que les comences amb un cert estrès, perquè costa arribar-hi, perquè sembla que aquella setmana (l’última de feina), no s’hagi d’acabar mai. Sembla que n’hi ha més de l’habitual, que no t’ho atraparàs, i estàs convençuda que si et demanessin de treballar dos dies més i endarrerir les vacances 48 hores, moriries d’esgotament i de pena.
Quan vas de vacances passa que arribes a lloc i el primer que has de fer és relaxar-te, perquè el nivell d’activitat dels últims dies ha estat tan frenètic que si no baixes les pulsacions i els bioritmes, saps que les vacances no valdran la pena. O sigui que intentes re-centrar-te i començar a gaudir plenament de tot i de tots. Quan vas de vacances has de mentalitzar-te que la rutina es trenca i no pots esperar que el teu fill/a faci exactament el que feia a casa perquè tot ha canviat. Resulta que ell/a està tan nerviós, emocionat i il.lusionat com tu, o més, i va més esverat/da del compte. Porta una excitació al damunt que no se l’atrapa i no para de repetir “Estem de vacances!!! Falta molt per tornar!!!” i tu i el teu company somrieu perquè no hi ha res millor a la vida que veure feliç el teu fill/a, i intentes omplir-te’n mentre, de cua d’ull veus que tots dos poseu aquella cara de “i ara com caram aconseguim que s’adormi!” perquè resulta que ja són les 23h, està rebentat/da i malgrat això, no presenta cap senyal de tenir ganes d’anar a dormir.
Perquè quan estàs de vacances, tot és tan fantàstic que el teu fill/a no vol que el dia s’acabi. D’una banda té por que allò tan fantàstic que està vivint duri massa poc, i de l’altra, és tan increïblement genial tenir el papa i la mama les 24 hores amb tu, fent coses divertides, tothom de bon humor i sobretot, relaxats, que no… no vol que el dia s’acabi. Perquè el dia és meravellós, perquè s’omple de cada activitat, de cada minut, de cada segon… I comença a dir coses noves, que no havia dit mai. I comença a fer coses noves que tampoc havia fet mai. Com si estar junts tot el dia li donés embranzida per fer tot allò pel qual ja està preparat/da i ja ha perdut la por. Amb el papa i la mama al costat 24 hores té una força increïble que li permetria assolir-ho tot, i et sents afortunada i una autèntica privilegiada de poder-ho veure. Perquè la seva energia no té límits i malgrat que hi ha estones que et treu de polleguera perquè va passada de voltes, veure-la així, feliç al màxim, contenta i viva… no té preu.
Quan vas de vacances i tens fills, has de mentalitzar-te que allò que feies quan festejàveu i éreu només dos, és molt probable que ja no pugueu fer-ho. Faràs altres coses, en altres horaris, en altres formes, però la història ha canviat i va bé tenir-ho present per no sentir frustració a estones. Els sopars romàntics seran diferents perquè potser haureu d’explicar un conte o fer pallassades perquè el teu fill/a no es cansi d’estar a taula. Podreu anar a la platja però res d’allò de dormir-hi o relaxar-vos perquè ara haureu de fer castells de sorra i jugar a saltar onades. Haureu de mirar la vostra realitat amb uns nous ulls i gaudir-la perquè vau decidir que canviés i no s’hi val a penedir-se’n.
Quan vas de vacances has de saber que s’acaben i per tant, no permetre’t ni un sol dia de negativitat. És cert, a vegades se us farà tard, no trobareu restaurant, farà calor i tindreu gana. Però… i què?! Esteu de vacances, esteu junts, esteu bé! Improvisar té aquestes coses i anar a llocs desconeguts, també. Hi hauran dies com una seda i d’altres que no tant, com a la vida mateixa…
Quan vas de vacances has d’omplir-te tant, has d’omplir-los tant… per tal d’aconseguir que el dia que s’acabin… no sigui cap trauma.
Els que les feu a partir d’ara… Que en gaudiu moltíssim!