Quan passa alguna cosa potent ve la pujada i després la baixada

Quan passa alguna cosa potent (sigui bo o no tant), adults i nens segreguem una sèrie d’hormones. Ve pujada. Pujada de l’estrès que et manté en alerta perquè has d’estar al màxim. Això pot succeir per una cosa tan bèstia com la mort d’algú. El que segreguem és tan heavy a nivell físic que anem “enxufats”. Fets pols, però amb una energia extra que t’ajuda a suportar el moment.

De vegades passa amb coses moooooolt més agradables. Per exemple, i pensant en nens i nenes, el dia del seu aniversari. Van a mil.

Aquesta energia ens manté a dalt peeeeero, després ve, inevitablement la baixada. En forma de plor, en forma de tristesa o de veure-ho tot negre. I entren com ganes de plorar de cop sense adonar-te’n. Una cosa que també passa sovint, per exemple, en els dos dies posteriors al part.

Si no saps que és normal, en la baixada pots tenir pensaments xungos que t’enfonsin més. I és important saber-ho perquè tot i que l’adrenalina et mantingui a dalt, t’adonis que tard o d’hora aquesta adrenalina baixarà i et veuràs caure.

Diumenge vaig estar amb la boca seca tot el dia de l’ensurt, la por i la incertesa i espera. Ahir em notava encara a mil i aquest matí m’he aixecat i em venien ganes de plorar per qualsevol cosa: era la baixada. M’he adonat i he procurat no enganxar-me. M’ha animat la bona evolució de Mr.M. Tan bona que aquesta nit ha tornat a casa. Amb diverses costelles trencades però amb el pulmó recuperat

Mil gràcies a totes i tots pels missatges de suport i ànim. Escriure i llegir-vos m’ha ajudat. Sou una comunitat 10. No solament per això, sinó pel vostre compartir sincer i respectuós sempre. Aprofito per agrair-vos-ho de tot cor

Tant de bo ressoni

Article publicat a Instagram i Facebook el 10 de Novembre de 2020