Por “no tinguis por”

La por, una altra emoció que sovint no volem que sentin els nostres fills / es. Patim si els veiem amb por. Potser et va passar a tu: tenies por a la foscor i et deien “bah, no tinguis por”. O et feia por dormir sola / o i et deien que eres una poruga / o per això. O explicaves tenir por de fantasmes i monstres i la resposta era que no calia tenir por perquè no existien.

La por existeix i negar-ho no fa que desaparegui, al contrari. Crec que ara més que mai tenim com a mares i pares una responsabilitat: validar la por que a estones senten els nostres fills / es i alhora, aconseguir que aquesta por no els paralitzi ni es converteixi en el seu company de vida.

Però … com? El primer i més essencial és explorant tu què et passa quan ell o ella té por. Després, preguntant com portes tu la teva por. I després prenent consciència d’una cosa molt important: tinc por puntualment, o la por m’ha atrapat fa temps i no em deixa anar?

La por té una raó de ser i ens pot ajudar molt en moments de perill.

Sentir por és legítim, però si es converteix en la nostra motxilla permanent no ens permetrà viure una vida plena. Cal transformar-lo en confiança i seguretat. En creixement i en llibertat. El procés pot semblar ardu i difícil. Bé, pensar això és una opció, però hi ha altres. Tu tries.

I si vols, jo t’ajudo

Tant de bo ressoni

Article publicat a Instagram i Facebook el 15 d’Octubre de 2020