Paternitat: els inicis

Per fi! Feia molt temps que volia parlar del tema d’avui…! En aquest vídeo us he volgut parlar de la paternitat però sobretot dels inicis, perquè els inicis, de vegades, són difícils per a totes les parts: mare, pare i nadó. I potser és el que més sorprèn, el procés d’adaptació.

Tenim moltes expectatives, els pares també. Després d’haver passat un embaràs esperant al seu estimat nadó, un dia finalment el tenen a coll. Un amic meu em deia sempre “a vosaltres la maternitat us va venint de mica en mica, però a nosaltres ens cau la paternitat a sobre de cop quan tenim al nostre nadó a coll”.

Moltes vegades vaig a l’hospital perquè noves famílies em demanen que els vagi a visitar i la imatge gairebé sempre és la mateixa: la mare tranquil·la, feliç, però també molt cansada i el pare pletòric. Encara que el part hagi estat complicat, el pare vola.

Els pares que he tingut la sort de veure quan fa només unes hores que han vist al seu nadó, estan tan emocionats i contents que és un autèntic plaer veure’ls, de veritat. És clar que estan cansats, però l’emoció d’haver viscut el part ho supera tot i estan que no toquen de peus a terra amb el seu bebè finalment als braços.

En el vídeo he començat a parlar de l’embaràs perquè molts amics m’expliquen el mateix: “és que ni ens miren”. I crec que això és bastant comú. Ja sabem que no és el protagonista en aquest moment, el pare, però els pares que volen implicar-se en tot, que volen viure-ho de plenament, no acaben d’entendre aquest tracte, i és normal.

Suposo que tampoc, com a societat, estem acostumats a aquest pare compromès i coresponsable i no se sap molt bé com tractar-lo perquè no hi ha referents…

I el que segueix després de vegades també els sorprèn: la mare dedicada al nadó les 24 hores sense gairebé un moment per respirar, un munt de coses noves a les quals adaptar-se, un munt de temes logístics que s’han d’atendre, etc. I de vegades hi ha pares que ho porten molt bé, però altres se senten des-ubicats. Vaig escriure aquest conte que potser t’agradi:

DES-UBICAT

La paternitat conscient per sort cada dia té més presència però, en la meva opinió, encara és poca. Encara hi ha molts pares que no viuen la seva paternitat conscientment i que, simplement, reprodueixen el viscut i mamat…

Però, què és la paternitat conscient i què comporta? En vaig parlar fa força temps amb l’Alejandro, un pare (i psicòleg) que “domina” el tema 😉

ENTREVISTA PATERNITAT CONSCIENT AMB ALEJANDRO BUSTO

Després també he volgut parlar del “pare que se sent desplaçat”, que pensa que no té cabuda en la nova família perquè el nadó vol tot el dia i necessita a la mare.

A alguns els agradaria tenir llet i pits per poder ser exactament igual que la mare, i això és impossible. Tot i que les tinguessin, seria impossible. Perquè som diferents… i de vegades, amb això de la igualtat ens perdem … (n’he parlat en alguns posts…).

De vegades el pare es pot sentir desplaçat perquè se sent gelós, perquè ha perdut aquest espai de “privilegi” respecte a la dona, però altres és simplement perquè no acaba de trobar el seu lloc en la nova família de 3. En vaig parlar en aquest vídeo:

Espero que us hagi fet somriure una mica. 🙂