ParenTip 10: “Acabo de parir i estic trista, és normal?”

Aquests últims dies, a Facebook, he anat compartint textos sobre al respecte, perquè crec que és important que traiem la tristesa de l’armari. Aquest tabú del qual no agrada parlar, la tristesa que senten moltes mares en el postpart, és important que es visualitzi, que es parli, que s’entengui… perquè puguem acompanyar les dones que se sentin així després d’haver tingut als seus fills. I no estic parlant de depressió postpart, que sembla que qualsevol dona que plora després de parir està en depressió i no.

Jo ho he viscut: un sentiment de molta felicitat per tenir les meves filles amb mi i alhora, ganes de plorar. En algun moment aquest “no puc parar de plorar”, com si s’hagués obert l’aixeta.

Vaig tenir la sort de tenir a gent empàtica, comprensiva i amorosa al meu costat que em permetien plorar, m’entenien i no afegien més dolor del que jo ja sentia. I per això els estaré sempre agraïda.

Necessitem entendre que la tristesa és una emoció més que pot aparèixer també en els moments en què se suposa que hem d’estar més felices i que a més, és possible que convisquin les dues emocions: alegria infinita pel nostre fill i tristesa. No és incompatible.

Altres coses que he gravat o escrit sobre el tema:

Textos:

“QUAN ACABES DE PARIR I NO HA ESTAT COM ESPERAVES”

“LES VISITES A L’HOSPITAL”

I la versió en vídeo:

Espero que tot això us ajudi, tant si no teniu fills i un dia en voleu, com si heu passat per aquestes situacions que descric. Una abraçada!