Parar

18.6.2012

Respirar, tancar els ulls i parar.

Parar un moment, per retrobar-me.

Parar per adonar-me que no sóc el meu cos i tampoc el que penso.

Parar per sentir sense jutjar, per saber què em passa i observar-ho.

Parar i estar present per poder retrobar la calma. La calma que habita en mi i que hi és sempre, si paro i em connecto.

Parar per constatar que no sóc ni el meu nom, ni la meva forma, ni tot el que he fet o el que em queda encara.

Parar i constatar que sóc res i que ho sóc tot. Que no sóc més ni sóc menys.

Parar i adonar-me, gratament, que sóc tu, i ella, i ell, i vosaltres, i nosaltres…

Parar per saber finalment qui sóc, i retrobar la PAU que intuïa que era en alguna banda.

Parar i descobrir que era en mi, des del primer dia i en tot moment i que l’únic que havia de fer era adonar-me’n.

Parar i sentir-me feliç, plena, present, conscient, llum, amor…

Parar i estar present per poder moure’m després i estar amb els altres.

Parar per poder respirar profundament i sentir-me… a CASA.