Nova etapa

22.10.2013

Avui t’escric perquè volia que sabessis una cosa important. Després de 14 anys treballant a Catalunya Ràdio, aquesta és la meva última setmana a l’empresa. Ho deixo, per voluntat pròpia, perquè tinc ganes de fer un gir a la meva vida a nivell professional i caminar per altres senders.

Vaig començar a fer ràdio quan era petita, ni tan sols adolescent. La teva àvia hi feia un programa de ràdio per a nens, a Cadena 13 i jo ja hi col.laborava. Més tard vaig passar a Ràdio Ciutat, fent un programa amb uns amics (que bé que ens ho passàvem!). I van anar passant els anys i vaig treballar a FlaixFM, a TVE i finalment vaig acabar on volia acabar des de feia temps: a Catalunya Ràdio. Als Serveis Informatius on, sobretot, he estat a Catalunya Informació, explicant les notícies, explicant el que passava. Moltes de dolentes, és cert, però també algunes de molt bones. Han estat molts anys carregats de bones experiències, de coneixences importantíssimes a la meva vida i també, anys de molt aprenentatge; professional i de vida.

Però un dia ma mare em va proposar fer un llibre i allà va canviar tot. Vaig tenir a la Laia i tot va anar agafant un altre caire. La vida em portava cap a altres tombants… Llavors el meu amic Francesc Soler em va proposar coses xules per fer a la ràdio i em va tornar aquella trempera que crec que mai he deixat de tenir per la feina. Dos anys del “Tenir Fills” i tot continuava duent-me cap a altres camins… Fins que un dia ho vaig tenir clar. I si em tirava a la piscina? I si feia el que sentia que havia de fer?

Quan et planteges segons què, el vertigen arriba. Tothom diu “a fora hi fa molt fred”, perquè sí, segur que és veritat, i més en plena crisi. Però jo a dins hi continuava sentint aquell impuls a fer altres coses. I just en el moment que havia de prendre aquesta important decisió, vaig saber-me embarassada. No sé què va passar, no podria explicar-ho científicament, però tu em vas donar la força que potser em faltava. No vaig tenir dubtes. El teu pare, la teva germana (contentíssima amb la decisió perquè ja no haurem d’estar tantes hores seguides sense veure’ns els caps de setmana), tota la família i els meus amics em van recolzar incondicionalment des del principi. I sí, tot plegat ha estat fàcil.

No tens por? Em pregunten sovint. I la veritat és que no, que no en tinc. He decidit el que volia tenint molt present el que desitjo, el que sento i cap a on vull anar.

Tinc la sensació que això que decideixo, canviar de terç professional, té absoluta coherència amb el que han estat aquests últims anys. Crec que és simplement, el que havia de fer, que no hi havia una altra opció si volia ser-me fidel a mi mateixa.

I en lloc de por hi ha molta il.lusió. Moltíssima. I molt agraïment a una empresa que entre moltes altres coses, m’ha permès criar a la Laia com jo desitjava, estant els seus dos primers anys de vida al seu costat. Agraïment per tot l’après en un mitjà, la ràdio, que adoro. Agraïment als oients que m’han escoltat durant tots aquests anys i agraïment a la vida per haver-me deixat treballar on desitjava fer-ho; Catalunya Ràdio.

I ara? Doncs ara gaudir d’estar embarassada de tu i de no haver d’anar amunt i avall amb el cotxe. Continuar escrivint, continuar treballant amb consciència perquè cada vegada més dones puguin gaudir del trànsit que suposa la maternitat. I anar-me situant en aquesta nova etapa. Tinc moltes ganes de gaudir-te aquí dins. De gaudir-te quan neixis, de gaudir-te quan creixis.

Gràcies, fill/a meu/va, per haver-me donat aquesta força. M’encanta parlar amb tu i sentir-te movent-te dins meu, sento que ja tenim el nostre propi diàleg amb patadetes… M’encanta que m’acompanyis en aquest trànsit, en aquesta setmana tan important. En aquesta nova etapa. Considero un regal tenir-te, tenir-vos, i també, poder fer el que sento en cada moment de la meva vida.

T’estimo,

La teva mare.