Comencem nova temporada parlant de la síndrome del niu, d’això que passa a les dones embarassades en algun moment de la seva gestació i que pot semblar, a ulls dels altres, raríssim.
Sí, raríssim perquè, com he dit en el vídeo, si no es viu no se sap, de veritat, de què va el tema ni la seva magnitud. És una cosa tan visceral, tan poc lligada a la raó, que per això sorprèn tant, (a la dona embarassada i al seu entorn).
Segur que hi ha dones a les que la síndrome del niu els agafa molt fort i altres que gairebé ni ho noten, però en general, és una cosa molt comuna que ens passa gairebé a totes.
La Natura és sàvia i suposo que ens ataca la bèstia del niu perquè no ens quedem penjades a la parra i ens ocupem de què quan arribi el nadó, estigui tot a punt: si està tot a punt suposo que la Naturalesa s’assegura la continuïtat de l’espècie, què sé jo! 🙂
I aquí estem, fent coses que a ulls dels altres semblen sortides de mare, fora de lloc o exagerades. Jo no sé què vau fer vosaltres o què van fer les vostres parelles, però a mi em va donar per netejar, per planxar-ho tot com si no hi hagués un demà i per tenir la maxi cosi posada al cotxe quan faltaven dos mesos per parir! (quina obsessió em va agafar per la maxi cosi, mare meva!).
Ja ho sé, totalment irracional, però em va donar per aquí. Vaig fer altres coses rares, segur, però una altra cosa que té l’embaràs és que estàs molt despistada i ara ja no me’n recordo! 🙂
I tu, què vas fer? Et va donar per fer fons d’armaris? Vas donar molt la llauna a la teva parella?
Perquè aquesta és una altra… com que no ens entenen perquè estem en com molt exagerades, de vegades no ens prenen seriosament i això és el pitjor, perquè ens posem bastant histèriques quan no s’atén a la bèstia del niu.
Aquí una recomanació: feu cas sempre a una dona embarassada.
SEMPRE! 🙂