Nodrim-nos

23.12.2014

La setmana passada em vaig adonar que m’estava saturant. Vaig començar a notar el cansament de 8 mesos de criança intensiva de dues nenes petites, de “centrifugadora”, de puerperi… Em vaig sentir una mica desbordada amb les “coses a fer” que s’acumulen, amb la sensació d’anar massa de pressa amb tot. I no em va agradar. Per això vaig voler fer-hi alguna cosa i vaig decidir que diumenge em tocava nodrir-me, omplir-me, carregar-me d’energia per poder seguir.

NODRIR L’INTEL.LECTE: és el primer que vaig fer. Apuntar-me a un curs a Barcelona de primers auxilis per a bebès i nens petits amb la pediatra Hortènsia Vallverdú a qui tenia moltes ganes de conèixer en persona. Dedicar un espai de temps a aprendre, a saber coses noves, a nodrir aquesta part de sed que tinc d’aprendre tot el que sigui possible de nadons i nens petits i com acompanyar-los en el seu creixement. Així que diumenge vaig passar el matí aprenent coses, amb la companyia (esclar) de la Lua. És tan fàcil fer-ho tot amb ella!

NODRIR LA MEVA PART SOCIAL: Parlar amb gent, conèixer gent, compartir. Era un altre dels objectius per nodrir-me i omplir-me i apuntar-te a un curs se satisfà aquesta part encara que no vulguis. I la vida és generosa i sap donar-te el que necessites a cada moment, i després del curs, vaig entrar a l’atzar a un lloc per menjar alguna cosa. Demano a la dependenta si tenen trones i quan es gira per respondre’m, resulta que era una noia a qui feia anys que no veia i a qui aprecio moltíssim! Vam sentir tanta il.lusió! Abraçades, riures, posar-nos al dia… Un gust, una alegria de les bones!

NODRIR LA MEVA NECESSITAT D’ESTAR “AMB MI”: Quan tens 2 filles i les cries intensament, costa molt trobar moments per estar sola, sola del tot. A mi, almenys em costa trobar-los. Però ahir, vaig estar dues hores caminant per Barcelona amb la Lua que dormia al cotxet i a sobre meu a la motxilla i em vaig nodrir d’això: d’estar en silenci, de no dir res, d’observar la gent, de badar als aparadors, d’assaborir la Barcelona d’un diumenge de desembre. Caminar mentre no pensava res a estones o mentre em venien posts al cap, idees, projectes. Nodrint la meva necessitat de mi.

I tot plegat va arribar just ara, just abans de Nadal, de què la Laia comenci vacances, de què ens trobem en infinitat de dinars familiars… Fa anys no m’adonava quan m’estava saturant i anava fent fins que explotava o emmalaltia. Celebro, aquesta vegada, haver-ho vist  i haver-me pres el temps per resituar-me. Avui em sento molt millor. Nodrida. Plena. Feliç.

I com cada any per Nadal, estaré aquests 15 dies fins després de Reis sense escriure. Bé, sense publicar. Seguiré escrivint, preparant nous temes per explicar-vos de cara l’any que ve. Tinc ganes de parlar-vos dels gelos, de la nova vida de 4, de coses que estan canviant, de coses que hem d’afrontar… Però ara pararé per centrar-me en la meva família, en compartir aquests dies de Nadal amb el màxim de presència possible.

Us desitjo a tots unes bones festes. Són uns dies remoguts, a vegades, i espero que tots plegats (jo i vosaltres) els poguem afrontar de la millor manera possible. A mi m’agrada el Nadal i tinc intenció de gaudir-ne!

Una abraçada a tots i ens llegim al gener. A la pàgina de Facebook d’A flor de pell segur que publicaré alguna cosa aquests dies, ja sabeu; información que trobo interessant compartir.

Bon Nadal a tothom!

PD: La foto és del la posta de sol que em va regalar Barcelona aquest diumenge! I em vaig nodrir de Bellesa!