No et creguis les “fake news” de la teva ment

El primer lloc on apareixen “fake news” és dins el nostre cap i sovint ja a la infància. “Sóc tonto”, “no serveixo per a res”, “sóc gorda”, “no sóc suficient”… És urgent que aprenguem i ensenyem als nens/es que no tot el que pensem és veritat ni ens fa bé. Que al nostre coco també hi ha mentides i escombraries. Per tant, caldrà normalitzar el qüestionar els propis pensaments. Això que penso és real?Això em fa bé?Què m’aporta pensar així? Perquè, no podem ser el nostre pitjor enemic i tenir-lo tot el dia “taladrant” dins del nostre cap. El primer pas és ADONAR-NOS què pensem i com. Observa la teva ment i ensenya els teus fills a observar la seva. És revelador i prendre consciència d’això pot suposar un punt d’inflexió brutal. Imagina que la teva ment et dius que és IMPOSSIBLE deixar de cridar els teus fills i t’ho justifica de mil formes. Prova a qüestionar aquest pensament. Realment ho és? Si t’atreveixes a qüestionar-ho, estaràs obrint la porta a noves formes de veure la mateixa situació. A buscar recursos, compromís i maneres de canviar això. Moltes vegades, per canviar la nostra forma d’actuar, hem de començar per canviar la nostra forma de pensar. Després canviarà com ens sentim. I després la nostra forma d’actuar davant la vida. Si crec que és impossible deixar de cridar, sento desesperança, culpa, tristesa. Si penso el contrari, el sentir també canvia. I des de la il·lusió, l’esperança, ganes, esforç… és més fàcil després fer una cosa diferent i nova. No podem canviar res si pensem i fem el mateix. Tot això, com més aviat millor ho aprenguin els teus fills millor. I la millor manera d’ensenyar-los alguna cosa és des del teu exemple. No et creguis les “fake news” que crea la teva ment. No en deixis passar ni una.

Desitjo que et ressoni i suposi un punt d’inflexió. Per a mi ho va ser, i tot va canviar. El dia que em vaig adonar, gràcies a la meditació que pesava moltes coses que NO eren veritat, que de vegades era autèntica brossa que no em feia bé, tot va canviar, literal.
Adonar-me’n que jo no era la meva ment va ser brutal i alhora va suposar un abans i un després. Beneït el dia que vaig començar a meditar i a observar el que pensava, el que sentia i el que passava, cos endins. Desitjo, que d’alguna manera t’ajudi.