No jutgis el que sents

Sentir-te atabalada a casa i pensar “no hauria d’estar així, si estic de vacances amb la meva família”. Emocionar-te per alguna cosa i pensar “per què sóc tan ximple que ploro per aquestes coses?”, o enfadar-te perquè els teus pares han dit o fet alguna cosa que t’ha molestat i repetir-te “sóc mala filla, mira que enfadar-me amb el molt que m’estimen…”.

És necessari i urgent que entenguem i portem a la pràctica que les nostres emocions i les dels altres SEMPRE són vàlides i legítimes. Encara que siguin doloroses, encara que no ens agradin, encara que no les comprenguem, encara que creguem que no tenen sentit…

Jutjar contínuament el nostre sentir i el dels nostres fills/es ens fa entrar en una espiral de malestar i de contradiccions internes que ens allunyen d’un estat més conscient i de connexió amb un/a mateix/a i els altres.

Sentis el que sentis, deixa-t’ho sentir, sense jutjar-lo. Respira-hi i aniquila tots els “hauria o no hauria de”. Si et sents així és per alguna cosa. Seu i sent sense por, i deixa que això et vagi indicant què és el que necessita ser vist.

Les emocions són com un col·lega molt guai que et ve a explicar coses de tu que de vegades o no saps o no vols veure, i t’ho explica perquè sap que això et pot ajudar a estar millor. Accepta la incomoditat, no la jutgis, deixa-la ser i respíra-la.

A poc a poc, aniràs veient més clar per què t’has sentit d’aquesta manera i llavors podràs actuar d’una manera conscient i assertiva.

Des del judici, l’únic que aconseguim és desconnectar-nos d’allò que necessita ser vist i atès. En el fons, desconnectar-nos de nosaltres.

Tens molt més sobre tot això en el meu llibre “Rabietas” en castellà o “Enrabiats” en català.

Tant de bo ressoni 🙌

I tu, jutges el que sents?