No em toquis els pits!

La Teresa i el Xavi feien l’amor. Inesperadament els astres s’havien posat en línia i havien trobat el moment, el lloc i el més important, n’havien tingut ganes. El Pol, el seu fill de dos mesos i mig, dormia una mica més enllà i malgrat que el sentien respirar, aquesta vegada el seu so no era suficient com per fer-los baixar la líbido. Tenien ganes l’un de l’altre. Feia dies que no es tocaven i es trobaven a faltar. El tacte, l’escalfor, la carícia, la trobada íntima d’ells dos… necessitaven trobar-se junts, sols, amb contacte.

Ella s’havia quedat amb sostenidors i calces. Ell ja no duia res. Quan ell va descordar-los, la Teresa va notar que eren grossos, que pesaven. Van continuar fent-se petons, tocant-se, abraçant-se… i ell va pujar una mà fins als pits. Li va tocar el dret i ella, molt delicadament li va agafar la mà i la hi va dirigir cap al cul. Van continuar així uns minuts més fins que ell va tornar a posar la mà altre cop damunt del dret. Li encantaven els pits de la seva dona i ara eren tan grossos que volia tocar-los, acostumar-se a ells una altra vegada. A ella sempre l’havia excitat que li toqués els pits. Però aquesta vegada, en sentir que el Xavi els li tocava no ho va poder evitar dir-li “Que no em toquis els pits!!!”. Ell va parar en sec i va dir “però què et passa?”. Ella es va quedar callada un moment. Es va sobtar d’haver-li parlat d’aquella manera però és que li va sortir de molt endins. No podia suportar que aquells pits, que estaven gairebé permanentment alletant un bebè, els toqués algú altre. Ara no! Era com un “ara que no penso en el Pol, no em toquis els pits, que m’hi faràs pensar altre cop!”, més un sentiment de què ara els pits no eren per a fer l’amor, sinó només per a fer créixer el Pol. Com si els seus pits no formessin part de l’acte sexual amb el seu home. O almenys, ella ara no volia que en formessin part.

Ell no va entendre gaire què passava però estava excitat i en aquells moments sabia que si es posaven a xerrar, allò que havien aconseguit crear s’esvairia i haurien d’esperar no sé quantes setmanes més perquè els astres es tornessin a posar en línia altre cop. Ella va respirar fons i de mica en mica es va anar posant a to, exactament al mateix ritme que ho anava fent també ell.

Ho van aconseguir, van aconseguir fer-ho, tots dos, al mateix moment, sense pensar en el Pol, sense parar a mig fer, sense anar a deshora. Ella ho va gaudir, ho va gaudir molt… Ell també, tot i que va estar tens tota l’estona, controlant que una mà no se li n’anés cap als pits sense adonar-se’n. Controlant aquell acte reflex, gairebé, que feien les seves mans, que quan feien l’amor semblava que tinguessin, una mica, vida pròpia.

“Em sap greu” va dir ella “no volia dir-t’ho d’aquella manera, però és que ara mateix no m’agrada que em toquis els pits, no m’excita, al contrari”. “Ja… no sé, no he pensat que potser no t’agradaria… intentaré no fer-ho però és que m’agraden tant els teus pits… i són tan diferents de com eren… i els trobo tan a faltar…” Ella es va posar a riure, pel to que feia servir ell en dir aquelles frases… Per això i perquè tornava a intentar tocar-li els pits, ara ja de broma!

Quan ja s’estaven mig adormint, la Teresa va sentir que el Xavi li deia fluixet “quan te’ls pugui tornar a tocar, m’ho diràs?” i ella va pensar que no s’ho podia creure, no es podia creure que mig adormit, li tornés a treure el tema. Va riure per sota el nas i li va dir “seràs el primer de saber-ho”.

🙂