Nervis de juny

18.6.2015

Jo no sé a casa vostra, però a la nostra portem uns dies amb un esverament que tomba d’esquena! Des que va començar el mes de juny que s’olorava el final de curs en l’estat emocional de la nostra filla gran. Hi ha com una emoció, com uns nervis,… el sol, la calor, els dies més llargs, més les coses “especials” a l’escola pel final de curs… Tot, fa un còctel molotov d’excitació màxima que fa que aquests dies anar a dormir sigui encara més difícil de l’habitual!

“Vull que sigui demà”, diu sovint just abans d’anar a dormir perquè resulta que l’endemà fan no sé què especial i es mor de ganes de viure-ho. I així un dia i un altre d’aquest mes de juny. Perquè al mes de juny resulta que passen moltes coses: estem més al carrer, s’acaba l’escola, comença la temporada de piscina, de platja, arriba Sant Joan i els petards, i les bengales… comencen les vacances i el descans… Es trenca la rutina molt abans de què s’acabi el curs i tot plegat obliga a gestionar molta excitació i nerviosisme.

Resumint seria: esverament màxim. I jo enmig d’aquest esverament de la gran que, al seu torn, esvera a la petita, i a estones acabem totes esverades i no sabem gairebé ni per què!

O sigui que em toca respirar fons unes quantes vegades… i explicar-li un cop i un altre que tot arriba, que no cal córrer, i que ho assaboreixi, que tot passa molt ràpid i que si, a sobre tenim pressa, ens passa com un suspir.

I jo intento que el seu esverament no es barregi amb el meu, perquè jo també noto les hores de llum, i l’emoció pels meus projectes, i la calor… i estic com la Laia, però amb les meves coses…! O sigui que quan em noto explotar me’n vaig a córrer, i m’és imprescindible meditar de bon matí, quan tot just el dia despunta. Això em centra i m’ajuda a no perdre’m en el nerviosisme del mes de juny, que (juntament amb el setembre i Nadal), trobo que és un dels mesos més emocionants de tot l’any.

Per sort, només falten 2 dies!

I a casa vostra? Com ho viviu? Com gestioneu el seu nerviosisme? I el vostre?