Nens que tartamudegen

“Per per per per per per… per què serveix això?” o “Avui hem fet galetes de de de de de de… de xocolata”… Us sona? Heu vist tartamudejar el vostre fill? O el vostre nebot, o el fill del veí? El tartamudeig és molt habitual durant certa etapa. Alguns nens abans, d’altres més tard, però gairebé tots arriba un dia que tartamudegen. I aleshores…

Els nens: Molts ni tan sols se n’adonen que s’encallen i que els costa acabar les frases o continuar-les. Van fent fins que es desencallen i continuen parlant com si res. Ho viuen amb normalitat si la resta ho viu amb normalitat. Potser noteu que el vostre fill tartamudeja més quan està nerviós o quan està cansat…

Els pares: Alguns es preocupen, no saben què està passant ni si això és o no un problema. Pels que tinguin dubtes, potser us ajuda consultar aquest quadre: tartamudez.org

A vegades, la mateixa por de què li passi alguna cosa que no sigui “normal” ens fa posar nerviosos a nosaltres i intentem ajudar-lo, perquè potser ens fa cosa que la gent vegi com tartamudeja i aleshores, o li acabem les frases o el desencallem cridant-li l’atenció.

O ajudant-lo o dient-li coses com “va!” “ja ho tornes a fer” o “va, galetes de què? de xocolata?”, o intervenint d’alguna altra manera per tal que deixi de tartamudejar. Primer ens hem de preguntar què passa, per què ens molesta tant aquesta etapa. Potser nosaltres havíem tartamudejat molt i ens renyaven quan ho fèiem sense poder-ho evitar… Potser els nostres amics o companys se’n reien, potser tenim un parent tartamut i tenim por que el nostre fill també ho sigui… Aleshores, quan sapiguem per què ens altera tant el seu tartamudeig, hauríem d’intentar retrobar la calma. Comprovar si això que fa és normal o no (el més segur és que sí que ho sigui) i aleshores, respirar fons cada vegada que el nostre fill s’encalli.

Com actuar: respectant el temps que necessita per dir una frase. Sí, a vegades triguen a acabar-la, però ells no hi pateixen (la major part de vegades, i sobretot si ningú se n’ha rigut mai), per tant, paciència. Esperem que acabi la paraula o la frase. No la diguem per ells. Pensem que és una etapa, que potser se’ns fa llarga, però que també passa (la gran majoria de les vegades). Com menys intervenim, com més natural la tractem, millor serà pel nostre fill. No passarà vergonya, no es posarà vermell, no li baixarà l’autoestima i no tindrà por de parlar.

En cas que pensem que alguna cosa no va bé, que quan parla també fa tics, que s’ho passa malament, que sent vergonya, etc… i no hi ha motius perquè en senti perquè ningú mai s’ha encarregat de criticar-lo o humiliar-lo, consultem a un especialista. És millor consultar i quedar-nos tranquils, que no pas no fer-ho i està patint un dia rere l’altre.

Tots hem tartamudejat en alguna etapa de la nostra vida. Empatitzem amb ells, respectem el seu temps, les seves entrebancades i tinguem paciència. És el millor que podem fer per tal que algun dia, no sabem quan, deixin de fer-ho.

Més informació sobre el tartamudeig infantil:

https://www.ttm-espana.com

https://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/001427.htm

https://www.guiadelnino.com/educacion/el-nino-de-3-a-4-anos/que-hacer-si-el-nino-tartamudea

Hi ha un munt d’altres webs on trobareu molta informació sobre aquesta el tema.