Nens que peguen o mosseguen

Per fi ha arribat el nou vídeo d’aquesta setmana. Recuperada ja de tanta moguda després del TEDx (quan pugin la ponència a Internet i subtitulada, la compartiré perquè la pugueu veure) i d’unes quantes xerrades a escoles, arriba aquest vídeo, el de nens que peguen o mosseguen, que tants m’havíeu demanat.

De debò que he perdut el compte de quants missatges privats m’heu enviat dient-me “Si us plau, el meu fill de 18 mesos ha començat a picar, vull un vídeo!” o “El meu fill de 2 anys ho mossega tot, què puc fer?”… i vaig decidir fer un vídeo sobre aquest tema que preocupa tant. I ha estat molt difícil perquè és un tema del qual podríem estar parlant hores, vaja, que hauria sortit un vídeo de 2 hores, si m’arribo a deixar anar, i no pot ser. Perquè és un tema d’emocions i se’n remouen moltes: les del nen (per això actua així), les de l’adult (que no sap què fer perquè el nen no ho faci) i les de l’entorn (que es pregunta, per què dimonis aquest nen tan mono ha començat a pegar).

O sigui que ja d’entrada us dic que en 6 minuts és difícil abastar i explicar què fer, donar eines i recursos als pares etc. Bé, difícil no, és directament impossible. Però alguna cosa és alguna cosa, o sigui que espero que almenys, aquests 6 minuts us siguin d’utilitat, igual que aquest post.

Suposo que quan vam entrem a la maternitat/paternitat no pensem que algun dia el nostre fill pugui pegar algú. És una cosa que ni imaginem i clar, de sobte, zassss, comença aquesta etapa i tu no saps què està passant. No vull dir, ni molt menys, que toooots els nens ho facin, però a determinada edat (de la qual estic parlant que és de nens petits) sí que és habitual.

A mi gairebé em sembla molt més interessant parlar de les emocions que es desborden en els adults que les que es desborden en els nens perquè, els nens, si són ben acompanyats, arriba un moment que deixen de fer-ho i ja no peguen mai més. Però depenent de les emocions que “ataquin” als pares en veure que el seu nen pega, això sí que pot influenciar en la manera d’acompanyar el nen i això que en principi era una etapa sense més, pot tornar llarga i complicada.

Els nens són tot emoció, ho he dit en el vídeo, i no poden auto-regular-se a aquestes edats en el que a emocions es refereix. Si s’enfaden, s’enfaden moltíssim i el seu cos lluita per treure d’alguna manera, aquesta emoció tan desagradable que sent. Com ho farà? Doncs pegant, mossegant, empenyent, donant cops de peu, tirant coses a terra i un llarg etcètera.

Jo ho vaig passar malament fa anys quan la meva filla gran va començar a mossegar. Us recomano el post que vaig escriure, molt des del cor i des de la nostra experiència que us pot ajudar tant si els vostres fills mosseguen com si peguen:

“NENS QUE MOSSEGUEN: LA MEVA EXPERIÈNCIA”

Com heu vist en aquest post que vaig escriure fa temps, als pares a vegades ens ataca la culpa, la impaciència, la impotència, i ens veiem en un túnel sense sortida. I no ho és. Té sortida: l’empatia, la comprensió, el posar paraules al que sent “estàs cansat”, “estàs enfadat i t’entenc, però no em peguis”, l’acompanyament respectuós, l’amor incondicional… tot això és el que fa falta per estar al costat d’un nen que se sent desbordat per les seves emocions i que ha d’aprendre a canalitzar-les d’una altra manera, amb el temps i amb el seu ritme de maduració.

Suposo que si em coneixeu o seguiu des de fa temps ja imaginareu que no estic a favor de renyar-los, pegar-los, castigar-los o fer-los xantatge per tal que no piquin. Crec que aquesta NO és la forma d’abordar aquesta situació. Bàsicament perquè l’ideal seria que un dia deixi de pegar perquè empatitza amb l’altre i perquè ha entès la noció de respecte cap als altres i que té eines per gestionar les seves emocions d’una altra manera, no perquè té por que el piquem, renyem o castiguem.

No és fàcil. Però ningú ens va dir que ho seria. És compromès, ens obliga a no poder-nos gairebé ni relaxar quan estem amb gent, és pesat i cansat, ho sé. Però si aquesta etapa la portem el millor possible deixarà una molt bona empremta en el nen i és molt probable que això que ara veus com un problema, desaparegui un bon dia i tinguis el nen més pacífic del món perquè ha entès que no pot pegar, perquè fa mal als altres i els altres, igual que ell mateix, mereixen respecte.

Aquests temes m’encanten i em podria tirar hores i pàgines parlant sobre això. Per això he programat la xerrada online “Gestió d’emocions en la primera infància”, per poder abordar com els adults podem acompanyar emocionalment els fills. Serà el 6 de juliol i podràs veure-la en directe o en diferit. Trobaràs tota la informació i com apuntar-te AQUÍ.

Has viscut aquesta etapa amb els teus fills? Què us va funcionar?