Nens petits: quan no volen banyar-se

És un clàssic. Tens un fill petit, de l’edat que sigui (tant és si té 1 any i mig com si en té 6), li comentes que ha de banyar-se i contesta: “no”. I li expliques que avui toca, que cal i insisteix que no. I ja hi som.

Si ho deixo passar… no voldrà banyar-se mai? Se sortirà amb la seva? Si l’hi obligo… serà una batalla campal i hauré de banyar-lo forçant-lo i serà un drama per a tots?

Qui no ha viscut aquesta negativa del seu fill quan li diem que cal anar a la dutxa? Per a moltes famílies és un continu cada setmana i, de vegades, fins i tot cada dia perquè per molt que l’hi expliquen, el seu fill de 4 anys mai vol banyar-se.

PER QUÈ

Hi pot haver molts motius com ara…

• Per a ells no és important com ho és per a nosaltres. Poden no entendre per què insistim tant en alguna cosa que a ells se’ls fa tan pesat.
• Hi ha nens als quals els agrada molt estar a l’aigua, però n’hi ha que no. Que ho detesten i els molesta tot: l’aigua, haver d’ensabonar-se els cabells, eixugar-los després, la crema, vaja, tot!
• Sovint els banyem quan més cansats estan, és a dir, abans d’anar a dormir. I a aquestes hores, no estan per a res.
• És un moment en què nosaltres també estem cansats i podem tenir menys paciència amb la qual cosa, l’acte de dutxar-los o banyar-los pot ser una mica desagradable per a tots i clar, no volen.
• No els deixem fer-ho a la seva manera i de vegades volen fer-ho sols i tampoc els deixem perquè ens fa por que no quedin prou nets.
• No els donem el temps que necessiten. Alguns s’hi estarien una hora, sense exagerar, i no els donem aquest temps, i amb presses, prefereixen no banyar-se.

ABANS DE FER RES

Hem d’entendre’ls. El seu món no és el nostre i si no entrem en el seu, no entendrem res de res: per què fan el que fan, perquè no volen fer el que els diem, perquè protesten com ho fan, etc.

Si entrem en el seu món, almenys, podrem empatitzar i acceptar que les seves reaccions siguin les que són. Això no vol dir que sempre s’hagi de fer el que volen ells. De vegades podrà ser, i altres no, però el COM ho visquem nosaltres i el si els entenem o no, pot fer la diferència.

EL CAP

Sovint tirar-los aigua pel cap, ensabonar-los els cabells, etc. són coses que als nens petits no els agrada. El cap és un lloc molt sensible… Primer perquè depèn de com hagi anat el part, pot ser que la memòria corporal en aquesta zona del cos recordi sensacions desagradables… o sigui que rebutjarà tot el que “activi” aquesta memòria. Sovint tampoc els agrada que passin samarretes pel cap i ploren.

En aquests casos, molta paciència, explicar-ho mil vegades, no enfadar-se, i entendre que plorin. No esperem que deixin de fer-ho d’un dia per l’altre. Necessitaran temps i maduració i és probable que no deixin de plorar amb el del cap fins que siguin ells mateixos els que es rentin el cap sols. Però en aquest cas, no ens enganxem a la seva emoció, entenguem per què ho fan, i tinguem paciència. És clar que hem de rentar-los el cap, però sense estrès ni empipaments. Ells poden plorar i molestar-se, nosaltres, millor que no.

ALGUNS TRUCS PERQUÈ VULGUIN BANYAR-SE/DUTXAR-SE

• Hem de jugar. Si no juguem, l’acte de banyar-se els pot semblar avorrit. ¿Jugar a què? A perruquers/eres, a que estàvem a la piscina del càmping, tant se val, al que sigui que els agradi als vostres fills… Agafeu gots, joguines, coses de la cuina, etc. el que sigui per jugar amb aigua i que inventin!
• Temps: la pressa és mala companya. Amb temps, sempre, tot és millor.
• No cal banyar-los cada dia tret que tinguem un fill que sempre s’embruta moltíssim i sua molt, etc. En cas contrari, amb alguns cops per setmana és suficient.
• No cal que sigui sempre a la nit. Estan massa cansats de vegades, i potser podem provar altres hores del dia perquè és probable que els vingui més de gust si estant més descansats.
• Hem de ser-hi. En cos i ànima. Ser-hi, jugar-hi, xerrar amb ells… Si pretenem que es banyin sols, sense jugar amb ells i amb el típic “pim-pam-bany” és probable que s’avorreixin i ho detestin.
• Bany d’escuma. Els sol agradar… Posar escuma i poder jugar amb ella. Proveu-ho.
• Deixar que tinguin autonomia amb algunes coses. Per exemple, netejar-se el cos amb l’esponja a certa edat poden fer-ho perfectament sols. Doncs deixem que ho facin. Després, rentar-se els cabells, etc. fins que es banyin sols. Perquè puguin aprendre’n, ho han de provar. Per això el que us deia abans del temps; si tenim pressa, no els deixem provar res perquè anem a preu fet!
• Deixar que decideixin algunes coses: si volen dutxar-se o banyar-se, quin sabó prefereixen… que amb algunes coses puguin decidir ells. Si no, tot són ordres darrere d’ordres i se’n cansen i es fastiguegen d’escoltar-nos tot el dia dient-los què han de fer i què no. A nosaltres també ens passaria, segur.
• Pactar: Si al vespre no es vol dutxar, pactem que es dutxi al llevar-se. De vegades el moment en què ho faci no és tan important com que ho faci.
• Decidir quines batalles volem lliurar. De vegades no és tan important que es banyin ARA.

NO RECOMANO

• Obligar-los. Són banys en els quals passem tots males estones, ells i nosaltres i de vegades, amb el estira-i-arronsa del bany poden relliscar, fer-se mal… Un nen en plena enrabiada dins d’una banyera és un perill, la veritat. O sigui que intentem evitar-ho.
• Entrar amb els pensaments negatius: “mai voldrà banyar-se, sempre tindrem aquestes piloteres a l’hora del bany, etc”. Perquè potser ara, en aquest moment, no li agrada dutxar-se però d’aquí a 2 mesos resulta que comença a agradar-li. Res és per sempre i això tampoc.
• Obligar-los a banyar-se junts (si tenim dos fills) en cas que no vulguin. Potser volen exclusivitat, o dutxar-se tranquils sense el seu germà petit sempre al seu costat..

Avui hem passat bona part del dia fora, s’han embrutat, han suat, i aquesta tarda els he dit que estaria molt bé que es banyessin. Estaven jugant i no els ha vingut de gust, han dit que no.

I he hagut de treure les meves armes: el joc. Els he dit que potser podia preparar un bany d’escuma, com si fossin les meves convidades i jugar a què estàvem en una piscina d’aigua calenta d’un hotel i que hi havia spa. Vaja, els ha encantat la idea. El joc simbòlic a casa sempre funciona! 😉

Els he preparat el bany però no podien entrar fins que no estigués tot llest, ¡eren les meves clientes! Anaven preguntant “¿Ja podem?”  amb impaciència… Han entrat i hi havia molta escuma… en res s’estaven banyant. Els he portat gots i després hem jugat a què estàvem al seu restaurant i jo demanava coses amb escuma com capuccino, cervesa, etc. i elles em servien…

Ens ho hem passat bé i s’han banyat. Això sí, ens hi hem tirat una hora entre una cosa i l’altra. Era diumenge, amb la qual cosa, jo no tenia pressa perquè hem començat amb temps de sobra tot el ritual.

Sí, molts dies això no és possible. Però per poc que ho sigui, fem-ho possible.

I finalment, cal ACCEPTAR que hi ha nens que detesten banyar-se perquè tenen por de l’aigua o ves a saber a què, i no els agrada MAI fer-ho. En aquests casos, haurem d’invertir molt més en temps, paciència, comprensió i tolerància. Això no serà així per sempre. Saber que un dia seran més grans i es dutxaran sense més, pot ajudar-nos a desagobiar-nos en aquesta etapa.

Desitjant que aquest post us hagi estat útil, us pregunto, ¿I vosaltres, quins trucs teniu perquè els agradi l’hora del bany?

[thrive_leads id=’6503′]