MATERNITAT, EL QUE MÉS M’HA XOCAT (Especial 5 anys)

Doncs sí, tot això és el que m’ha sorprès de la maternitat. Hi ha coses, la majoria, que fins que no les vius, no pots fer-te una idea de com seran. Per això gairebé millor (quan no tens fills) no dir allò de que “quan tingui fills faré això o no faré allò altre” perquè vés a saber què faràs i pensaràs quan sí els tinguis. O sigui que per no haver-te de menjar les teves paraules amb patates, potser millor deixar-ho tot a l’aire! 😉

Aquest vídeo ja haureu notat que és diferent, més personal, segurament amb menys humor però és que aquests dies estic més sensible pensant en tot el viscut aquests anys i el camí recorregut.

I és que només és dimarts! Queda encara tota la setmana pleneta de coses;) Estigueu atents al que publicaré demà a la nit perquè potser us interessa 🙂

Deixeu ara que m’estengui una mica més en els agraïments, 5 anys bé ho mereixen:

Us agraeixo un munt que us entreu a la meva web, que us llegiu el que publico, que mireu els meus vídeos… i als que us heu subscrit al web o al meu canal a Youtube buf! Gràcies mil. Suposo que es nota que jo gaudeixo, m’ho passo bomba fent totes aquestes coses. És més, quan en alguna època he parat per anar-me’n de vacances, etc, ho he trobat a faltar! En aquest temps m’he adonat que cada post arriba a algú: potser passa desapercebut per a molts però després he rebut aquest mail d’algú que, des del cor, m’explica com de bé li han anat aquelles paraules en aquell moment. Tot l’esforç, les hores invertides, les nits amb poques hores de son perquè em quedo davant de l’ordinador escrivint o editant, etc… valen la pena. O sigui que gràcies perquè si no hi fóssiu jo no rebria el brutal feedback que em doneu i que m’empeny a seguir més i millor.

Gràcies a la meva mare. Per tot. Sense ella, sens dubte, no m’estaria dedicant al que em dedico i no hagués arribat on sóc. Ella és un pilar bàsic de la meva vida que m’il·lumina el camí quan estic perduda. T’estimo, mama.

Gràcies al meu germà Joan que ha estat fonamental per iniciar l’aventura Youtube. Que dedica nits a crear la música ideal per a cada vídeo i que m’orienta, m’ajuda i m’anima a seguir el camí iniciat junts en això tan apassionant que és fer vídeos divertits parlant de maternitat i paternitat. Ets 1 sol.

Gràcies a les meves amigues, totes, que es llegeixen tot el que publico, que ho comparteixen, que em fan publicitat allà on van. Que m’animen, em donen suport en els moments baixos i que em fan riure.

Gràcies al meu marit per tant suport i tanta paciència;) Per entendre que tot això per a mi és important. Per gaudir amb mi, per orientar-me i per suportar els moments de “carinyo ara he de editar aquest vídeo”, “tinc el post a mitges, ho acabo, val?” O “contestaré tots aquests missatges i després marxem”… GRÀCIES!

I finalment gràcies a les meves filles. Sense elles jo no seria ni qui sóc ni faria el que faig. Són el meu motor, a seguir aprenent i millorant en això tan difícil i alhora apassionant que és ser mare. La vida al seu costat és meravellosa.

Va, i ara digues, què és el que a tu més t’ha xocat de la maternitat/paternitat?

Ah, i demà a les 22h, no et perdis el que publicaré!;)