Mares bloggeres

27.5.2011

Dedico aquest post a totes les mares bloggeres del món. A les mares que no volen ser invisibles, a les mares que no tenen por de compartir, fins i tot, les seves emocions més desagradables. A les mares que s’ajuden encara que estiguin a milers de quilòmetres de distància i que treuen temps d’on no n’hi ha per poder escriure, per poder-se dedicar uns moments d’intimitat, per explicar què els passa, mentre amb l’altre braç, bressolen el nadó que fa poc acaben de parir. Va per totes vosaltres!

Quan vaig començar aquest blog, evidentment que sabia que no era l’única persona que en feia un. És més, sabia que actualment, moltíssima gent, té alguna eina semblant per expressar-se i parlar dels seus interessos. El 23 de febrer d’aquest any vaig inaugurar el blog “A FLOR DE PELL”, un lloc web que em permet “penjar” a la xarxa tot el que sento, tot el que he viscut i visc cada dia amb la criança de la meva filla Laia. Si pot ajudar a algú el que visc, doncs fantàstic.

Però si una cosa no sabia era que a la xarxa hi havia tantes i tantes mares a tot arreu que feien el mateix que jo. Mares que un bon dia van sentir la necessitat d’explicar al món sencer que continuaven sent creatives, que continuaven pensant, somiant, que els passaven coses noves i desconegudes i que a vegades, també tenien por. Mares bloggeres. Gràcies a Twitter he entrat a un món que fins fa 3 mesos m’era absolutament desconegut i aliè. No tenia ni idea que la xarxa pogués servir a tantes mares per trobar un altre tipus de suport; virtual, és cert, però suport, al cap i a la fi. Un dia us parlava de la importància de construir la nostra tribu, sobretot quan criem (EN TRIBU ÉS MILLOR), perquè criar sol o en parella és molt dur. Doncs bé, hi ha molts tipus de tribu.

Quan em vaig fer un compte de Twitter (més perquè em van dir que anava molt bé que no pas per ganes), vaig al.lucinar. Entres i clar, no saps a qui seguir ni llegir. Finalment vaig anar posant paraules clau com ara “criança”, “bebè”, etc, i vaig anar trobant mares que s’explicaven els problemes, que llençaven els seus dubtes i la resta els responia, que se seguien i sabien si el seu fill estava malalt, si havia dormit bé, i en definitiva, que s’ajudaven. Ni tan sols m’atrevia a participar en les converses! No coneixia a ningú, no volia molestar. Però un dia, un entès de Twitter em va dir: “has de parlar, has de dir el que penses, has de participar en els debats… això és una xarxa SOCIAL, sinó, no cal entrar-hi”. I em vaig animar. De seguida em vaig sentir acollida. Potser no estem d’acord en tot, però tampoc cal. Des d’abans de les eleccions municipals que estem debatent propostes que ajudin a conciliar vida laboral i familiar, propostes reals, que ajudin a les mares a poder cuidar els seus fills com es mereixen sense quedar arraconades del món laboral. És interessant, és divertit,.

Però no acaba aquí, perquè un grup de mares bloggeres (15, en concret), han escrit fins i tot un llibre amb les seves experiències; les que expliquen cada dia a la xarxa. Un llibre que segur que val molt la pena “UNA NUEVA MATERNIDAD”, amb pròleg de la psicòloga Rosa Jové. És fantàstic veure que la xarxa serveix per tantes coses, i sobretot, m’emociona pensar que ja no hi ha excusa per mantenir-se aïllat, sense ajuda. Si no tenim cap tribu, si som una mare sola en un poblet sense ningú més que visqui la maternitat com nosaltres, si sentim que ningú ens recolza, si vivim allunyades de tot i de tothom… hi ha un lloc on totes som benvingudes i on també podem crear la nostra tribu. No només per desfogar-nos, sinó pel fet de compartir-ho, de no sentir-nos soles en un moment tan important de la nostra vida. I també i bàsic; per aprendre. Tot és una oportunitat per aprendre i jo estic aprenent molt.

Gràcies a totes les mares de tot el món que a través d’Internet deixen anar les seves emocions, els seus sentiments, les seves preocupacions, els seus encerts i les seves equivocacions, perquè d’això, ens en nutrim totes. Perquè l’amor que sentim pels nostres fills ens uneix més enllà de països, races, colors i tendències polítiques o religioses. Perquè ens fa ser UNA. I avui en dia, tal i com van les coses… això no té preu.