Maletes

4.4.2011

Fer maletes mai m’ha desagradat perquè vol dir que me’n vaig a algun lloc, que trenco la rutina, i normalment sempre m’ha atret més fer-les que desfer-les, perquè aleshores ja has tornat, estàs cansada, has de fer rentadores i tornes a treballar l’endemà! Això era així fins que vam ser pares. Des d’aleshores, fer maletes ja no em sembla tan apassionant. Més aviat s’ha convertit en un maldecap que fa que vagi tot el dia amb un munt de llistes per no descuidar-me res. Si no teniu fills, no menystingueu aquest assumpte; fer maletes és molt més complicat, gairebé, que ser controlador aeri i a més, ningú et paga per fer-les. Perquè has de pensar en tantes coses, però tantes, que acaba sent un estrés.

Si marxem un dissabte, el dilluns ja penso: “òstres, divendres he de fer maletes… però dimecres he de rentar el que em vulgui endur de la Laia”… o sigui que a partir del primer dia de la setmana aquelles famoses “maletes” ja ronden per damunt del meu cap i tot sovint van encenent llums d’alarma tot dient: “Ui, no et deixis això”, o “apunta: sobretot, no deixar-te les joguines!” i una llarga llista que, a més a més, no pots utilitzar d’una escapada a una altra, perquè els nens creixen molt ràpid i el que necessiten als 3 mesos, no ho necessiten als 6. Als 3 encara no s’aguanten, i no cal ni trona ni coses d’aquestes. Però als 6, 7, 8 o 9 mesos, com et deixis la trona, ets pell. L’hauràs de tenir tots els àpats a la falda. Ens va passar una vegada. Una i prou!

Els dies abans de marxar, per tota la casa hi ha llistes; roba d’abric per si fa fred, l’anorac, i una altra jaqueta per si resulta que fa més sol del previst i amb l’altra té calor. Bolquers, no us deixéssiu mai els bolquers! Que si roba, molta roba perquè és al.lucinant com s’arriben a embrutar els bebès. Contes, joguines, el seu ninot preferit. La seva tovallola, el seu sabó (sobretot!), el raspall, que si les cremetes per la pell, ah, i els pitets! Els colors i la llibreta de pintar, les seves ulleres de sol, i la gorra, que com es cremi… Ah, i la crema solar, sobretot, imprescindible!

Però no és només això… perquè aleshores comences a pensar en coses que podrien passar i que has de preveure; potser la casa on anem té parets molt gruixudes i no la sento quan es desperta si som al menjador… apunta: agafar els escoltadors! I si quan som allà, agafa febre? Hi ha farmàcia, a prop? És igual, ho agafaré tot; que si el termòmetre, que si l’antitèrmic, que si la crema pels cops, que si el Remei de Rescat de Flors de Bach,… vaja, una petita farmaciola per parar els cops, mai millor dit.

Arriba divendres i començo a fer maletes amb ella suposadament ajudant-me. Jo poso coses dins les maletes i ella les treu. Normalment va així, la cosa. Mentre fem maletes s’ho vol posar tot; la jaqueta, el pitet, la crema solar, la gorra i el termòmetre. I faig mans i mànigues per poder avançar en la meva missió sense agafar un atac de nervis ni perdre la paciència. Mantinc la calma perquè sé que marxem de vacances i estic contenta. Finalment acabo. Ho tinc TOT. Absolutament TOT. Banyem, sopem i a dormir. Ella, perquè ara ens toca fer-nos la nostra maleta i a mi, clar, la MEVA, i quan me la faig, ja estic cansada i sense ganes de pensar en què em posaré, ni en quin temps farà i què necessitaré. Vaig ràpid i amb ganes d’acabar.

Surt el sol i arriba el dia. Marxem. Tardem hores a sortir de casa… des que tenim una filla sempre anem tard. Ella està nerviosa perquè veu que carreguem maletes i a aquestes alçades sap perfectament què vol dir això. No té paciència i vol marxar JA, però encara no ho tenim tot a punt i la fem esperar. Hi ha algú que amb fills vagi sempre a l’hora? És possible?

Finalment, una hora i mitja més tard del previst, sortim de casa. Estem de vacances. SÍ! Visca! I al cap d’una estona, la que sigui, arribem a lloc. Ara toca desfer maletes i instal·lar-nos. Fantàstic, sembla que ho tinc tot… Però… òstres, no, merda! On tinc la meva jaqueta? I el meu raspall de dents? I les bótes de caminar? Només he agafat màniga llarga? Com és possible? Però com carai he fet aquesta merda de maleta?!?!?

Em dic que el proper cop no em deixaré res meu. Que em faré una BONA llista. Però, desenganyem-nos, no hi ha manera, sempre em deixo alguna cosa.

PD: Si un dia hi ha un altre fill, vol dir que també hi haurà una altra maleta? Buf, no vull ni pensar-ho!